dilluns, 3 de gener de 2011

Tema 9 Educació, qualitat, escola i mestre

Tema 9

Educació, qualitat, escola i mestre/a
Educació: qualitat, equitat i excel·lència.  Escola: autonomia i compte de resultats
Política i legislació de l'educació.  Pacte social per a l'educació 

Escola:
Institució, establiment, edifici, les persones fan escola.
Quan parlem d’escola podem pensar en ella com:
- Una institució: que seria el conducte on totes les persones puguin incorporar-se en la cultura de la nostra societat. Abans es coneixien com Centres Escolars.
Quan ens referim a edifici concret, seria l’establiment escolar. L’escola no és l’edifici sinó el clima que aporta l’aprenentatge i la formació.
Les persones fan l’escola.
Per tant quan parlem de l'escola, ho fem com a institució, perquè tots puguin incorporar-se en la nostra cultura i societat. L'educació que s'exerceix en aquest tipus d'institució ha de tenir: qualitat, equitat i excel·lència. Ha de ser una Escola amb autonomia i compte de resultats.

Escola Pere Vila: 

L'escola Pere Vila, inaugurada l'any 1931, és un centre públic de dues línies (dos grups per nivell) d‘educació infantil i primària (3-12 anys) que està ubicat a la frontera entre dos districtes: Ciutat Vella i Eixample.






Escola Ramon Llull

 El grup escolar “Ramon Llull” és un dels bons exemples de la política escolar de l’Ajuntament de Barcelona del primer terç del nostre segle. La creació d’una Comissió de Cultura , l’any 1916, tenia per objectiu principal la creació de noves escoles on l’educació fos catalana, popular i de qualitat.
Sota l’impuls de Manuel Ainaud ( 1885-1932 ), foren encarregades a Josep Goday ( 1882-1936), un arquitecte jove, d’esperit noucentista, entusiasta del mediterranisme i de l’”obra ben feta”.
Des del 1917, en diversos llocs de la ciutat s’alçaren edificis monumentals per a tots els nois i totes les noies, sense cap distinció d’origen ni de situació social. Eren els “Grups Escolars”, orgull de la ciutat de Barcelona. I un dels més significatius fou el “Ramon Llull”, situat en un extrem de l’Eixample, tocant l’avinguda de la Diagonal, a l’entrada de Barcelona. El seu nom és un homenatge a una de les figures més universals de la cultura catalana, Ramon Llull, un home profundament preocupat per l’educació dels infants.
L’edifici és noble i lluminós, obert als quatre vents, com corresponia a l’ideal l’”escola bella” com a superació de l’anacrònica escola estatal d’aquells temps. Els dos edificis simètrics, decorats amb bells esgrafiats, foren inaugurats el dia 29 de març de 1931, poc abans de la proclamació de la República. Eren com un símbol de l’escola nova. Hi cabien més d’un millar d’infants.
L’escola va ser projectada i inaugurada en uns moments en què se li va donar a l’escola pública de la Ciutat un impuls molt notable, i el Ramon Llull va ser un bon exemple d’aquest fet. Els seus primers directors van ser Frederic Doreste per a la secció de nens i Anna Rubiés per a la secció de nenes; aquesta última aplicà els sistemes educatius més renovadors,-fonamentalment el mètode Decroly, que ella mateixa havia estudiat a Brusel.les- basats en l’observació , experimentació i el contacte amb la natura.
La desfeta que es produí al nostre pais després de la Guerra Civil, va significar la desaparició de tots els elements que venien caracteritzan una estructura educativa renovadora, i que van trobar el seu millor moment en el període de la II República.
Escola Vila Olímpica

Som una escola oberta al barri, a Barcelona, a Europa i al món. Tenim una relació de col·laboració amb les famílies que porten els nens i les nenes al centre. Creiem que és bo que el món dels infants entri a l'escola a través de les famílies. És per això, que fem activitats que fomenten aquest contacte entre l'escola i la família.   Ajudem els nens i les nenes en el seu creixement personal a partir d'un ambient de confiança i d'exigència que afavoreix el desenvolupament de l'autonomia personal i de l'autoestima perquè ambdues característiques són necessàries per a un desenvolupament harmònic dels infants.   Procurem establir relacions de cooperació dintre de l'aula i de l'escola per estimular la interacció entre els nens i les nenes i d'aquesta manera, facilitar la seva relació social i els seus aprenentatges.   Pensem que, a partir de les diferències que hi ha entre uns i altres, podem fomentar el desenvolupament de tots i cadascun dels nostres alumnes.
La mala escola “Al meu país, la pluja”


Al meu país la pluja no sap ploure:
o plou poc o plou massa;
si plou poc és la sequera,
si plou massa és la catàstrofe.

Qui portarà la pluja a escola?
Qui li dirà com s'ha de ploure?
Al meu país la pluja no sap ploure.
No anirem mai més a escola.
Fora de parlar amb els de la teua edat
res no vares aprendre a escola.
Ni el nom dels arbres del teu paisatge,
ni el nom de les flors que veies,
ni el nom dels ocells del teu món,
ni la teua pròpia llengua.

A escola et robaven la memòria,
feien mentida del present.
La vida es quedava a la porta
mentre enterràvem cadàvers de pocs anys.
Oblit del llamp, oblit del tro,
de la pluja i del bon temps,
oblit de món del treball i de l'estudi.

"Por el Imperio hacia dios"
des del carrer Blanc de Xàtiva.
Qui em rescabalarà dels meus anys
de desinformació i desmemòria?

Al meu país la pluja no sap ploure:
o plou poc o plou massa;
si plou poc és la sequera,
si plou massa és la catàstrofe.

Qui portarà la pluja a escola?
Qui li dirà com s'ha de ploure?
Al meu país la pluja no sap ploure.

Raimon, 1983.


Amb aquesta cançó en Raimon ens vol explicar quin era el principal paper de les escoles a l’època franquista on els objectius principals eren forçar la substitució del català per el castellà i la desmemòria i el falsejament de la historia.
Revista Escola Catalana

Escola Catalana és una revista, editada per Òmnium Cultural, que vol crear debat i fer reflexionar sobre els temes educatius, socials i culturals més rellevants del nostre temps. I, amb el propòsit de contribuir a formar opinió entre el professorat i actualitzar-ne la visió des de noves perspectives epistemològiques, compta amb col·laboracions de professionals destacats en cadascun dels àmbits.
La revista presenta monogràfics amb voluntat interdisciplinària, articles de reflexió i experiències didàctiques, entrevistes i tot un seguit de seccions fixes que han esdevingut de referència. És mensual i arriba a les escoles de primària i secundària i a nombrosos subscriptors de tot el territori lingüístic.

Les lleis en l’àmbit de l’educació  

Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació de Catalunya (Catalunya).
Capítol III  
Les famílies          Article 25
Participació de les famílies en el procés educatiu
1. Les mares, els pares o els tutors dels alumnes, a més dels altres drets que els reconeix la legislació vigent en matèria d'educació, tenen dret a rebre informació sobre:
                a) El projecte educatiu.
                b) El caràcter propi del centre.
                c) Els serveis que ofereix el centre i les característiques que té.
                d) La carta de compromís educatiu, i la coresponsabilització que comporta per a les      famílies.
                e) Les normes d'organització i funcionament del centre.
                f) Les activitats complementàries, si n'hi ha, les activitats extraescolars i els serveis que              s'ofereixen, el caràcter voluntari que aquestes activitats i serveis tenen per a les famílies, l'aportació econòmica que, si escau, els comporta i la resta d'informació  rellevant relativa a les activitats i els serveis oferts.
                g) La programació general anual del centre.
                h) Les beques i els ajuts a l'estudi.
2. Les mares, els pares o els tutors dels alumnes matriculats en un centre tenen dret a rebre informació sobre l'evolució educativa de llurs fills. Amb aquesta finalitat, el Departament ha de preveure els mitjans necessaris perquè els centres, el professorat i altres professionals puguin oferir assessorament i atenció adequada a les famílies, en particular per mitjà de la tutoria.
3. Les mares, els pares o els tutors tenen el deure de respectar el projecte educatiu i el caràcter propi del centre, el dret i el deure de participar activament en l'educació de llurs fills, el deure de contribuir a la convivència entre tots els membres de la comunitat escolar i el dret de participar en la vida del centre per mitjà del consell escolar i dels altres instruments de què es dotin els centres en exercici de llur autonomia.
4. El Govern ha de promoure, en el marc de les seves competències, les mesures adequades per a facilitar l'assistència de mares i pares a les reunions de tutoria i l'assistència de llurs representants als consells escolars i als altres òrgans de representació en què participin.
Capítol V
La convivència   Article 30
Dret i deure de convivència
1. L'aprenentatge de la convivència és un element fonamental del procés educatiu i així ho ha d'expressar el projecte educatiu de cada centre.
2. Tots els membres de la comunitat escolar tenen dret a conviure en un bon clima escolar i el deure de facilitar-lo amb llur actitud i conducta en tot moment i en tots els àmbits de l'activitat del centre.
3. Els centres han de vetllar perquè els membres de la comunitat escolar coneguin la Convenció sobre els drets dels infants.
4. Correspon a la direcció i al professorat de cada centre, en exercici de l'autoritat que tenen conferida, i sens perjudici de les competències del consell escolar en aquesta matèria, el control i l'aplicació de les normes de convivència. En aquesta funció, hi ha de participar la resta de membres de la comunitat educativa del centre. La direcció del centre ha de garantir la informació suficient i crear les condicions necessàries perquè aquesta participació es pugui fer efectiva.
5. Els centres han d'establir mesures de promoció de la convivència, i en particular mecanismes de mediació per a la resolució pacífica dels conflictes i fórmules per mitjà de les quals les famílies es comprometin a cooperar de manera efectiva en l'orientació, l'estímul i, quan calgui, l'esmena de l'actitud i la conducta dels alumnes en el centre educatiu.
Capítol VI
Educació en el lleure      Article 39
1. El sistema educatiu reconeix i incorpora el caràcter educatiu de les activitats de lleure, especialment el compromís i la transmissió de valors. Aquestes activitats es poden articular entre els centres educatius i els ens locals, les famílies i les associacions en què s'agrupen i les entitats, associacions i empreses d'educació en el lleure, en els diferents territoris.
2. El Govern, havent consultat el Consell de Governs Locals, i d'acord amb el procediment que determina l'article 162, ha de regular els requisits mínims i ha d'establir els criteris de qualitat a què s'han d'ajustar les activitats d'educació en el lleure, a fi de garantir-ne la contribució al procés educatiu.
3. Els centres públics, en el marc de llur autonomia, i d'acord amb els ens locals corresponents, poden establir acords amb associacions sense ànim de lucre per a autoritzar-los l'ús de les instal·lacions del centre més enllà de l'horari escolar.




Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL NOVENA.    Centres d'educació especial.

1. Les estratègies didàctiques pròpies dels centres especialitzats en educació especial poden incorporar organitzacions globalitzades dels continguts curriculars d'acord amb la resposta integral que han de donar a les necessitats educatives del seu alumnat.

2. Aquests centres disposen de professorat especialista i personal d'atenció educativa especialista que actuen de manera coordinada per a donar resposta educativa adequada al seu alumnat.

3. Els centres especialitzats en educació especial poden portar a terme, en els centres educatius i en les condicions que el Departament d'Educació ha de determinar, programes i serveis específics de suport a l'educació inclusiva de l'alumnat amb discapacitat en centres ordinaris. Aquestes actuacions s'han de coordinar amb els serveis educatius.

4. Els centres públics d'educació especial tenen la denominació genèrica de centres especialitzats en educació especial.
La concepció que es tenia sobre l’educació especial contemplava més a les persones sordes i cegues que no pas a les persones amb d’altres discapacitats, la intenció era l’acceptació i la normalització. Es van crear els primers centres per atendre-les, però la intervenció seguia sent pobre. Cap al 1900-1950 les persones amb trastorns en el seu desenvolupament es van considerar malalts, tenien una manca important de drets i van passar a rebre un tracte assistencial. És a l’època mèdico-assistencial (1960-1970) on comença a haver-hi una conscienciació de les necessitats que presenten, tot i actuar amb un model clínic de diagnòstic. Es comencen a crear centres educatius separats dels ordinaris, però que presenten un problema, i és que tots actuen de maneres diferents, necessiten que dins el marc legislatiu es contempli l’educació especial i es reguli la seva actuació. Així, amb l’aprovació de la Llei General d’Educació de l’any 1970 (LGE) l’educació especial queda contemplada en el sistema educatiu. Es parla de la incorporació dels nens “deficients” al sistema educatiu, però sempre referint-se a aquests com a sistema educatiu paral·lel a l’ordinari.

Lleis en l’àmbit de la infància.
Convenció sobre els drets de l’infant. Nacions Unides, el 20 de novembre de 1989 (España, ratificada el 30 de novembre de 1990).
Article 12
1. Els Estats membres han d’assegurar a l’infant amb capacitat de formar un judici propi el dret a manifestar la seva opinió en tots el afers que l’afectin. Les opinions de l’infant han de ser tingudes en compte segons la seva edat i maduresa.
2. Amb aquesta finalitat, l’infant han de tenir especialment l’oportunitat de ser escoltat en qualsevol procediment judicial o administratiu que l’afecti, bé directament, bé per mitjà d’un representant o d’una institució adequada, d’acord amb les normes de procediment de la legislació.
Article 13
1. L’infant té el dret a la llibertat d’expressió; aquest dret inclou el dret a cercar, rebre, i difondre informació i idees de tota mena, sense consideració de fronteres, sigui oralment, per escrit, o impreses en forma d’art o per qualsevol altre mitjà triat per l’infant.
2. L’exercici d’aquest dret pot estar subjecte a algunes restriccions, que seran només les que prevegi la llei i que siguin necessàries:
                a) per respecte als drets.
                b) per a la protecció de la seguretat nacional, de l’ordre públic o de la salut o la moral públiques.


Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència.

Capítol I 
Disposicions generals       Article 1     

Objecte de la llei
1. Aquesta llei té per objecte la promoció del benestar personal i social dels infants i els adolescents i de les actuacions de prevenció, atenció, protecció i participació dirigides a aquestes persones a fi de garantir l'exercici de llurs drets, l'assumpció de llurs responsabilitats i l'assoliment de llur desenvolupament integral.
2. Aquesta llei fixa el marc en què s'han de dur a terme les activitats de participació i de promoció dels drets i del benestar dels infants i els adolescents, i les activitats per a atendre'ls i protegir-los en les situacions de risc o de desemparament.

Feina conjunta amb Miriam Aljama i Celia Arcos

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada