dimecres, 19 de gener de 2011

Tema 11 Escola inclusiva

Tema 11.
Escola inclusiva
Tots iguals, tots diferents

La inclusió és un concepte teòric de la pedagogia que fa referència a la manera en què l'escola ha de donar resposta a la diversitat. És un terme que sorgeix en els anys 90 i pretén substituir al d'integració, fins a aquest moment el dominant en la pràctica educativa. El seu supòsit bàsic és que cal modificar el sistema escolar perquè respongui a les necessitats de tots els alumnes, en comptes de que siguin els alumnes els qui hagin d'adaptar-se al sistema, integrant-se a ell. L'opció conscient i deliberada per l'heterogeneïtat a l'escola constitueix un dels pilars centrals de l'enfocament inclusiu.

Idees essencials de l'educació inclusiva
L'educació inclusiva es presenta com un dret de tots els nens, i no només d'aquells qualificats com amb necessitats educatives especials (NEE). Pretén pensar les diferències en termes de normalitat (el normal és que els éssers humans siguin diferents) i d'equitat en l'accés a una educació de qualitat per a tots. L'educació inclusiva no només postula el dret a ser diferent com alguna cosa legítim, sinó que valora explícitament l'existència d'aquesta diversitat. S'assumeix així que cada persona difereix d'una altra en una gran varietat de formes i que per això les diferències individuals han de ser vistes com una de les múltiples característiques de les persones. Per tant, inclusió total significaria l'aposta per una escola que acull la diversitat general, sense exclusió alguna, ni per motius relatius a la discriminació entre diferents tipus de necessitats, ni per motius relatius a les possibilitats que ofereix l'escola.

Des d'aquesta postura resulten criticables, pel seu caràcter excloent, els models d'integració basats en l'ús d'espais i temps separats per al treball amb determinats alumnes amb problemes. A canvi d'això s'afavoreixen les pràctiques educatives i didàctiques que no només acullin la diversitat sinó que treguin profit d'ella.

Si l'heterogeneïtat constitueix un valor, la *homogenización a l'escola, que al seu torn ocorre com a resultat de les pràctiques selectives en els sistemes educacionals, és vista des d'aquesta perspectiva com un empobriment del món d'experiències possibles que s'ofereix als nens, perjudicant tant als escolars millor "dotats" com als "menys dotats"

Els principis de l'escola inclusiva estan ideològicament vinculats amb les metes de l'educació intercultural.

Generalitat de Catalunya
Departament d'Ensenyament
L'educació inclusiva (l'educació per a tothom) és la capacitat dels sistemes educatius d'oferir sense discriminació l'oportunitat d'aprendre junts en una mateixa aula.

En el conjunt d'actuacions que impulsa el Departament d'Educació per afavorir l'educació de qualitat i la igualtat d'oportunitats destaca el Pla d'acció "Aprendre junts per viure junts”".

Aquest Pla és un instrument específic a mans de tota la comunitat educativa per assolir els objectius següents:
·       avançar en l'escolarització inclusiva de l'alumnat amb discapacitat en els centres escolars ordinaris;
·       optimitzar els recursos de suport per a l'atenció de l'alumnat amb discapacitat, identificar si calen nous recursos i actualitzar el mapa de recursos i serveis per a l'atenció de l'alumnat amb discapacitat a Catalunya, i
·       avançar en la coordinació interdepartamental per donar atenció integral a l'alumnat amb discapacitat.

Pla d'acció de l'educació inclusiva

La Llei d'educació de Catalunya destaca la necessitat d'adequar l'activitat educativa a la diversitat de l'alumnat i la igualtat d'oportunitats. En l'articulat, inclou com un dels principis rectors del sistema educatiu català "l'educació inclusiva i la cohesió social" i assenyala que els projectes educatius dels centres han de preveure els elements curriculars, metodològics i organitzatius necessaris perquè pugui participar en els entorns escolars tot l'alumnat, especialment el que per condicions personals de discapacitat pot trobar més barreres en l'aprenentatge i la participació.
El Departament d'Educació vol avançar cap a l'escolarització inclusiva de l'alumnat amb discapacitat en entorns escolars ordinaris: fer de l'escola un espai en què la diferència i la diversitat siguin elements quotidians.
L'objectiu del Pla d'acció “Aprendre junts per viure junts” és que l'any 2015 el 70% de l'alumnat amb necessitats educatives vinculades a la discapacitat estigui escolaritzat en centres ordinaris.

Elements per afavorir la inclusió

En el centre educatiu

·       El projecte educatiu del centre ha de promoure els elements flexibles curriculars, metodològics i organitzatius per impulsar i afavorir la inclusió.
·       La Comissio d'Atenció a la Diversitat (CAD) és l'òrgan responsable de dinamitzar i coordinar les actuacions i mesures que el centre es proposa per avançar en la inclusió.
·       L'equip directiu planifica un conjunt d'actuacions —el pla d'acollida—- per a l'alumnat amb necessitats educatives especials que s'incorpora al centre.

A l'aula

·       Composició heterogènia de l'alumnat del grup classe: la diversitat a l'aula fa útil i necessari oferir rutes alternatives per a l'aprenentatge.
·       Ús inclusiu dels recursos de suport a l'aula: suports i acompanyaments puntuals, amb uns objectius i una programació comuns.
·       Treball col·laboratiu de l'alumnat: treball cooperatiu, grups interactius i treball per projectes.
·       Plans individualitzats: per assolir determinades competències, concretades en el conjunt d'ajudes, suports i adaptacions que l'alumnat pugui necessitar.
·       Professionals especialistes: per multiplicar l'eficàcia de l'ensenyament en els contextos més normalitzats quan formen part d'un conjunt d'actuacions de suport.

Guia d'orientació per a alumnat amb altes capacitats intel·lectuals

Per primera vegada, les famílies tindran informació sobre la resposta educativa que es pot donar als seus fills i filles en l'àmbit escolar

El Departament d'Educació ha editat la Guia per a famílies d'infants i joves amb altes capacitats intel·lectuals. És la primera vegada que les famílies d'aquest col·lectiu tenen un document de referència que explica com s'atenen les necessitats d'aquest alumnat als centres educatius i dóna eines i orientacions als pares i mares per acompanyar el procés educatiu i el desenvolupament d'aquests infants.

La guia explica als pares i mares quines habilitats i actituds poden ser determinants per detectar si el fill o filla té altes capacitats intel·lectuals. Malgrat això, s'estableix l'avaluació psicopedagògica com a principal eina per detectar aquests factors, i es detalla a les famílies quins passos han de seguir dins del centre educatiu, d'acord amb el tutor i els Equips d'Assessorament Psicopedagògic (EAP).

La guia inclou un directori que recull informació sobre associacions de famílies de nens amb altes capacitats, sobre entitats que ofereixen assessorament i informació a aquest col·lectiu, així com sobre les beques i ajuts als quals poden optar les famílies per tal d'atendre les necessitats educatives d'aquests infants i joves.

Educació especial:
Educació especial és aquella destinada a alumnes amb necessitats educatives especials degudes a superdotació intel·lectual o discapacitats psíquiques, físiques o sensorials. L'educació especial en sentit ampli comprèn totes aquelles actuacions encaminades a compensar aquestes necessitats, ja sigui en centres ordinaris o específics.




De 1970 fins avui

L'adopció legal del terme educació especial es produeix a partir de la Llei General d'Educació de 1970. En aquesta llei l'Educació Especial s'entén com una modalitat específica, és a dir, com un sistema educatiu paral·lel al de l'educació ordinària, regit per les seves pròpies normes i per un currículum específic diferent al general. En la pràctica només tenien accés a aquest sistema els deficients menys afectats que no podien seguir el ritme de l'educació ordinària posat que l'escolarització no era obligatòria. La Llei General d'Educació preveia així mateix la creació d'aules d'educació especial en centres ordinaris per a deficients lleugers com a mesura més avançada.

Necesitats Educatives Especials (NEE):
La llei espanyola d'educació de 1990 (LOGSE) incorpora el concepte de necessitats educatives especials (NEE). Es tracta d'un terme que data dels anys 60 però que va ser popularitzat en els 80 per l'Informe Warnock, elaborat per la Secretaria d'Educació del Regne Unit en 1978. La novetat d'aquest concepte radica que pretén posar l'accent en els suports i ajudes que l'alumne necessita més que en un caràcter diferenciat de l'Educació Especial.

Què és un Centre d'Educació Especial?
Els Centres d'Educació Especial, són centres en els quals s'escolaritzen alumnat amb necessitats educatives especials associades a severes condicions permanents de discapacitat i en els quals concorren un conjunt de serveis, recursos i mesures no *generalizables en el sistema educatiu ordinari.

Recursos
Els recursos humans previstos per l'Administració per a l'atenció de l'alumnat escolaritzat en els Centres d'Educació Especial està regulat per l'Ordre, de 18 de setembre de 1990, en la qual s'estableixen les proporcions de *profesioanles/alumnes.

Els perfils professionals existents en tots els centres d'Educació Especial:
- Orientador.
- Professor Tècnic de Serveis a la Comunitat.
- Maestro Especialista en Pedagogia Terapèutica.
- Maestro Especialista en Audició i Llenguatge.
- Professor Tècnic de Formació Professional.
- Maestro Especialista en Educació Física
- Maestro Especialista en Ensenyament Religiós
- Maestro de l'Especialitat de Música
- Diplomat en Infermeria
- Fisioterapéuta
- Tècnic Educatiu III-I





 
Tenen necessitats educatives/pedagògiques especials. Hi ha casos que necessiten una infermera.
       
       Finalitats de l'educació especial:

       1.  Aconseguir el màxim desenvolupament de les capacitats de les persones.
       2.  Desenvolupar globalment la seva personalitat.
       3.  Preparar les persones per a la seva incorporació i participació en la vida social i laboral.

       Principis en l’educació especial:

       1. Un dels principis de l'Educació Especial és considerar la personalitat en el seu conjunt (percepció, cognició, emoció, motivació, socialització ...), no centrar només en la discapacitat.
      2. Potenciar al màxim el desenvolupament de l'autonomia i l'autoconcepte dels discents.
      3. Prioritzar els aprenentatges pràctics i funcionals.
      4. Promoure la participació el més plena possible en els entorns habituals dels discents: casa, escola, barri, empresa....
      5. Utilitzar metodologies que permetin procés d’ensenyament i aprenentatge individualitzats, aprofitant al mateix temps les circumstàncies que permetin el treball conjunt.
      6. Establir canals de col·laboració amb la família.

Educació Personalitzada.
      Destaca la conveniència de conèixer amb detall a tots i cadascun dels alumnes, les seves fortaleses i debilitats, per a poder diagnosticar les seves necessitats i adaptar a elles l’ensenyament i l’aprenentatge.   
S   i l’aspiració d'aconseguir una educació més personalitzada ve de lluny i és veritat que hi ha hagut una progressos, també és veritat que la manera com s'ha entès tradicionalment l’atenció  a la diversitat, és a dir, les diferències individuals i la manera de donar-hi una resposta educativa, ha evolucionat considerablement al Llarg d'aquest segle. I ha evolucionat segons les teories pedagògiques, les teories sociològiques i les teories psicològiques, que han anat donant elements per a entendre que vol dir això de les característiques individuals i per a entendre quines son les respostes educatives o les estratègies i els procediments que es poden emprar per tal de respectar més acuradament aquestes característiques individuals.

Educació terapèutica:
Pedagogia = sistema organitzat fonamental sistemàticament per dur a terme l’educació terapèutica.
És un conjunt d'activitats educatives essencials per a la gestió de les malalties Cròniques, dutes a terme pels professionals de la Salut formats en el camp de l'Educació, creades per ajudar el pacient o grups de pacients jo familiars a realitzar el seu tractament i prevenir les complicacions evitables, mentre es manté o millora la qualitat de vida.

Objectius generals de l’aula d’educació terapèutica:
-   Augmentar la base de coneixements del malalt, per millorar o mantenir la seva salut i benestar.
-   Dinamitzar el procés d'integració de l'alumne amb necessitats especials
-   Col·laborar en l'elaboració de les adaptacions curriculars dels alumnes que ho necessitin
-   Proporcionar el reforç pedagògic que els alumnes necessiten
-   Afavorir pautes d'actuació comuns en les àrees que els alumnes necessiten suport
-   Observar i avaluar el progrés de l’alumne
Aconseguir que l'alumne amb necessitats especials adquireixi la formació i capacitació necessàries perquè assoleixi l'autonomia per integrar-se en la dinàmica de l'institut i en l’entorn social en què es desenvolupa.

Objectius per a l'alumne:

-   Educació de qualitat per a tots prestant atenció als alumnes amb necessitats especials.
-   Integrar els alumnes amb necessitats especials en la dinàmica escolar.
-   Adaptar els continguts a les seves capacitats.
-   Desenvolupar l'autonomia personal.
-   Desenvolupar una metodologia adequada a les característiques dels alumnes
-   Aconseguir nivell mínim de tècniques instrumentals per als seus propis beneficis i com a possible orientació professional.
-   Procurar que els alumnes assisteixin amb regularitat per aconseguir la continuïtat que el procés d'ensenyament-aprenentatge requereix.
-   Potenciar en els alumnes les dimensions maduratives bàsiques i necessàries per a l'aprenentatge escolar.

Ensenyament plurilingüe

Plurilingüe: utilització de més de dues llengües en un territori o a nivell personal.

Règim lingüístic a Catalunya: LEC 2009

Article 9:Règim lingüístic
      1.   El règim lingüístic del sistema educatiu es regeix pels principis que estableix aquest títol i per les disposicions reglamentàries de desplegament dictades pel Govern de la Generalitat.
      2.   Correspon al Govern, d’acord amb l’article 53, determinar el currículum de l’ensenyament de les llengües, que comprèn els objectius, els continguts, els criteris d’avaluació i la regulació del marc horari.

Article 10 :Dret i deure de conèixer les llengües oficials
      1.  Els currículums han de garantir el ple domini de les llengües oficials catalana i castellana en finalitzar l’ensenyament obligatori, d’acord amb el Marc europeu comú de referència per a l’aprenentatge, l’ensenyament i l’avaluació de les llengües.
      2.  Els alumnes que s’incorporin al sistema educatiu sense conèixer una de les dues llengües oficials tenen dret a rebre un suport lingüístic específic. Els centres han de proporcionar als alumnes nouvinguts una acollida personalitzada i, en particular, una atenció lingüística que els permeti iniciar l’aprenentatge en català. Així mateix, els centres han de programar les activitats necessàries per a garantir que tots els alumnes millorin progressivament el coneixement de les dues llengües oficials i que hi hagi concordança entre les accions acadèmiques de suport lingüístic i les pràctiques lingüístiques del professorat i altre personal del centre.
      3.  Els currículums aprovats pel Govern per als ensenyaments de formació professional i els ensenyaments de règim especial, llevat de l’ensenyament d’idiomes, han de garantir que els alumnes adquireixin la competència lingüística instrumental pròpia de l’ensenyament i l’àmbit professional respectius.
      4.  El Govern, a fi de facilitar a la població no escolar l’exercici del dret i el compliment del deure de conèixer el català, ha de garantir, d’acord amb el que estableix l’article 6.2 de l’Estatut, una oferta suficient d’ensenyament del català.

Article 11:El català, llengua vehicular i d’aprenentatge
      1.  El català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu.
      2.   Les activitats educatives, tant les orals com les escrites, el material didàctic i els llibres de text, i també les activitats d’avaluació de les àrees, les matèries i els mòduls del currículum, han d’ésser normalment en català, excepte en el cas de les matèries de llengua i literatura castellanes i de llengua estrangera, i sens perjudici del que estableixen els articles 12 i 14.
      3.  Els alumnes no poden ésser separats en centres ni en grups classe diferents per raó de llur llengua habitual.
      4.  En el curs escolar en què els alumnes iniciïn el primer ensenyament, les mares, els pares o els tutors dels alumnes la llengua habitual dels quals sigui el castellà poden instar, en el moment de la matrícula, i d’acord amb el procediment que estableixi el Departament, que llurs fills hi rebin atenció lingüística individualitzada en aquesta llengua.

Article 12: Llengües estrangeres
      1.  Els currículums aprovats pel Govern han d’incloure l’ensenyament de, com a mínim, una llengua estrangera, amb l’objectiu que els alumnes adquireixin les competències d’escoltar, llegir, conversar, parlar i escriure, d’acord amb el Marc europeu comú de referència per a l’aprenentatge, l’ensenyament i l’avaluació de les llengües.
      2.  El projecte lingüístic ha de determinar, d’acord amb les prescripcions del Departament, quina llengua estrangera s’imparteix com a primera llengua estrangera i quina, o quines, com a segona.
      3.  El projecte lingüístic pot determinar els criteris per a impartir continguts curriculars i altres activitats educatives en alguna de les llengües estrangeres. En el primer supòsit, es requereix autorització del Departament.

Unitat de treball per a l'impuls del Projecte Plurilingüe a Catalunya
D’acord amb el DECRET 32/2011, de 4 de gener, d’estructuració del Departament d’Ensenyament, el Servei de Llengües és una unitat de gestió dins de la SG de Llengües i Entorn, que manté les funcions i l’estructura orgànica previstes al Decret 269/2007, d’11 de desembre, de reestructuració del Departament d’Educació.
El Servei de Llengües, ubicat dins la Subdirecció General de Llengua i Entorn té les següents funcions:
a) Establir objectius i definir línies d'actuació, pautes de funcionament, recursos i criteris d'avaluació, per als/a les docents i professionals dels serveis educatius, per tal de potenciar el coneixement i l'ús per part dels/de les alumnes, de les llengües castellana, anglesa, francesa, alemanya, italiana i altres possibles llengües curriculars dins del marc d'un projecte lingüístic plurilingüe propi.

b) Elaborar criteris i línies d'actuació que facilitin la valoració del bagatge lingüístic de l'alumnat del centre educatiu i potenciar valors com: la diversitat lingüística, el respecte i la igualtat de totes les llengües, la preservació de les minoritàries, i el valor d'aprendre'n de noves.

c) Promoure la realització d'activitats complementàries per aproximar l'alumnat a les llengües i cultures de la nova immigració.

d) Proposar, fer el seguiment i l'avaluació de les experiències d'innovació educativa referents a la formació plurilingüe de l'alumnat.

e) Promoure i coordinar intercanvis, tant d'alumnat com de professorat, amb entorns lingüístics diferents.

f) Gestionar l'elaboració, selecció i difusió de recursos i materials didàctics, i facilitar orientacions per a la seva aplicació, als centres docents, dins i fora de l'horari escolar, amb col·laboració i corresponsabilització amb els ajuntaments i altres entitats.

g) Detectar necessitats de formació del personal docent i professionals dels serveis educatius i col·laborar en l'organització d'activitats de formació i jornades específiques en l'àmbit propi.

h) Elaborar informes específics per a la concreció d'actuacions i la priorització de recursos humans i econòmics en relació amb l'autorització de projectes d'innovació educativa en el seu àmbit.

i) Executar programes de la Unió Europea d'acció educativa i cooperar en les iniciatives d'institucions europees i internacionals que li siguin propis. Participar en les iniciatives derivades d'acords amb institucions europees i internacionals en matèria lingüística i de promoció de les llengües.

j) Qualsevol altra que li sigui encomanada en relació amb les anteriors.

Escolarització de fills de treballadors migrants
L’arribada d’un nombre important d’alumnat nouvingut, especialment durant els darrers anys, ha provocat un canvi important en la vida quotidiana dels nostres centres educatius i ha suposat un repte per a tota la comunitat educativa.
L’acollida d’aquest alumnat, que ha de ser un dels primers objectius del centre educatiu, ha d’estar emmarcada dins del Pla d’acollida i integració que el centre té establert amb caràcter general per a tot l’alumnat.
Per poder garantir aquest procés, cal preveure una sèrie de mesures específiques que facilitin l’acompanyament de l’alumnat i les seves famílies en la seva arribada a un context social i cultural completament nou.
Aquestes mesures han de dissenyar una sèrie d’actuacions que assegurin una acollida càlida a l’alumnat i a les seves famílies, l’organització d’un itinerari d’integració, l’establiment dels suports específics necessaris i la previsió de les mesures de seguiment i avaluació.
Una de les eines que poden contribuir a l’èxit de l’acollida i integració de l’alumnat nouvingut és l’aula d’acollida. Cal entendre l’aula d’acollida com un marc de referència i un entorn de treball obert dins del centre educatiu que facilita l’atenció immediata i més adequada de l’alumnat nouvingut i que ajuda a resoldre les inquietuds del conjunt del professorat davant la nova realitat.
Aquesta estructura organitzativa permet tenir previstes una sèrie de mesures curriculars i metodològiques, materials curriculars, etc... que garanteixen l’aprenentatge intensiu de la llengua i la progressiva incorporació de l’alumnat a l’aula ordinària.
Aquesta pàgina vol oferir un conjunt de recursos i materials per facilitar la incorporació de l’alumnat nouvingut al centre educatiu i presentar propostes per a ser utilitzades a l’aula d’acollida.


Espais de benvinguda educativa (EBE)
Els EBE són unitats de suport i assessorament, previs a l'escolarització que donen servei d'acollida a tota la unitat familiar, especialment als infants i joves, en els diferents aspectes relacionats amb l'educació en el marc general del procés d'integració al municipi i al sistema educatiu, per garantir l'atenció individualitzada i col·laborar en la millora de la qualitat dels centres educatius.

Reus, juntament amb Vic, participa en l'experiència pilot a Catalunya de creació dels Espais de Benvinguda Educativa (EBE), endegada pel Departament d'Educació de la Generalitat en corresponsabilitat amb els dos ajuntaments. Els EBE, a Reus, atendran els nouvinguts d'entre 8 i 16 anys, amb activitats de quatre hores al matí i la participació en els Plans Educatius d'Entorn. Els equips de professionals que hi participen, diagnosticaran i orientaran els futurs alumnes i les seves famílies per que es puguin incorporar al sistema educatiu amb més garanties.

Els Plans educatius d’entorn són una proposta educativa innovadora que vol donar resposta a les múltiples necessitats de la nostra societat.
Són instruments per donar una resposta integrada i comunitària a les necessitats educatives dels membres més joves de la nostra societat, coordinant i dinamitzant l’acció educativa en els diferents àmbits de la vida dels infants i joves.
S’adrecen a tot l’alumnat, i a tota la comunitat educativa, però amb una especial sensibilitat als sectors socials més desafavorits.

L’educació de ciutadans i ciutadanes per a un món complex i divers hauria de ser: 

- Integral: per abastar tots els aspectes de la persona
No solament ha d’instruir i ensinistrar en unes habilitats intel·lectuals determinades sinó que ha de facilitar també competències socials i proporcionar capacitats per adaptar-se i conviure en una societat canviant.

- Contínua: per comprendre tot l’espai-temps vital
El temps de formació ja no es pot entendre avui parcel·lat, unes hores al dia (escola) i una època de la vida (infància i joventut), ha d’abastar tota la vida.

- Arrelada: per tenir uns referents compartits
La incertesa que caracteritza els nostres temps fa que esdevinguin indispensables uns referents identitaris compartits que vinculin les persones a projectes de futur i que donin un sentit al treball i a la convivència.

- Cohesionadora: per promoure la integració social
L’arribada de nous ciutadans i ciutadanes al nostre país planteja nous reptes que requereixen una sèrie d’accions innovadores per promoure la cohesió social mitjançant l’educació intercultural i l’ús normalitzat de la llengua catalana en un marc multilingüe.

- Inclusiva:per incloure a tothom
I per fer-ho possible ha de garantir la igualtat d’oportunitats i evitar qualsevol tipus de marginació i exclusió.

- En xarxa: per ser-ne tots coresponsables

És necessari teixir entre tots una xarxa educativa molt ben cohesionada i això requereix un treball ben articulat, coordinat i coherent de tots els organismes que treballen en l’atenció i l’educació dels membres més joves de la societat catalana. 

Feina conjunta amb Miriam Aljama i Celia Arcos

1 comentari:

  1. 31D---

    T8+++++ Complet i documentat.

    T9++ Bàsic mínim. -qualitat. -excel·lència -autonomia- -pacte social res de llei infància.

    T10++ Bàsic. No activitats.

    T11+ Documents de classe sense seguir el guió. -altes capacitats, -casos tipus NEE, Poca precisió. Educació special no és igual que pedagogia terapèutica.

    ResponElimina