dilluns, 3 de gener de 2011

Tema 10 Centres Educatius, Direcció, Avaluació i supervisió

Tema 10

Centres educatius, Direcció, Avaluació i Supervisió

Sistema escolar de Catalunya LEC/2009 - subsistema del SE d'España LOE/2006
Està derivat de l'Estatut de Catalunya / 2006 que ha estat impugnat i retallat pel Tribunal Constitucional:
- amb membres recusats,
- membres amb mandat finalitzat
- més de tres anys per emetre sentència.
“El país no és bilingüe (sempre hi ha una llengua que està per sobre i l’altre per sota), però la persona sí que es bilingüe” à M.Teixidó.
La LEC ha introduït dues coses que fa que sigui un sistema educatiu:
  • Carta de compromís educatiu                                 
  • Esplais à ajuda i contribueix a l’educació
Ambdues coses surten del sistema educatiu. La LOE només parla del sistema escolar (sempre parla de l’escola, no deixa opció a l’educació fora de l’escola), en comptes del sistema educatiu.
 Autonomia de centres i rendiment de comptes
      Responsiveness                  accountability 

Responsiveness: capacitat de prendre decisions, de respondre actuant
Accountability: Què has gastat, què has aconseguit, “com van les coses”, etc.
Autonomia de centres i rendiment de comptes vol dir que els propis centres decideixen el que creguin més convenient però seguint una guia o uns ítems.
Els centres educatius disposen d’autonomia en els àmbits:
  • Pedagògic [LEC:97]: aquesta autonomia s’exerceix a partir del marc curricular establert i poden concretar els objectius, les competències bàsiques, els continguts, els mètodes pedagògics i els criteris d’avaluació. A més a més, aquesta autonomia pedagògica no pot comportar en cap cas discriminació en l’admissió d’alumnes.
Els centres que presten el Servei d’Educació de Catalunya han de determinar les característiques específiques de l’acció tutorial, del projecte lingüístic i de la carta de compromís educatiu. Les seves opcions pedagògiques s’han d’orientar a donar resposta a les necessitats dels alumnes, amb la finalitat que assoleixin les competències bàsiques i el màxim aprofitament educatiu, d’acord amb llurs possibilitats individuals.
Pel que fa als centres públics, correspon a la direcció de cada centre impulsar i liderar l’exercici de l’autonomia pedagógica i en els centres privats sostinguts amb fons públics, correspon al titular o la titular de cada centre impulsar l’exercici de l’autonomia pedagògica i al director o directora liderar-lo.

  • Organitzatiu [LEC:98]: l’autonomia organitzativa es realitza per mitjà d’una estructura organitzativa pròpia i de les normes d’organització i funcionament. Les decisions que es prenen sobre l’organització i el funcionament dels centres s’han d’ajustar als principis d’eficàcia i d’eficiència i s’han d’orientar a garantir el dret a una educació de qualitat a tots els alumnes, en aplicació del projecte educatiu i dels objectius generals de l’educació, i en aplicació, si escau, dels acords de co-responsabilitat a què fa referència l’article 92.
En els centres públics, correspon a la direcció de cada centre, d’acord amb les competències dels òrgans de govern, impulsar i adoptar mesures per a millorar l’estructura organitzativa del centre, en el marc de les disposicions reglamentàries aplicables.
En els centres privats sostinguts amb fons públics, correspon al/la titular de cada centre, havent escoltat el claustre del professorat, adoptar les decisions sobre l’estructura organitzativa del centre, i correspon al consell escolar, a proposta del/de la titular del centre, aprovar les normes d’organització i funcionament.

  • Gestió de recursos humans i materials [LEC:99]: La gestió dels centres públics és responsabilitat de la direcció de cada centre i l’autonomia comprèn, amb les limitacions aplicables en cada cas:
a) La gestió del professorat, del personal d’atenció educativa i del personal d’administració i serveis.
b) L’adquisició i la contractació de béns i serveis.
c) La distribució i l’ús dels recursos econòmics del centre.
d) El manteniment i el millorament de les instal·lacions del centre, en el cas dels centres que imparteixen educació secundària.
e) L’obtenció, o l’acceptació, si escau, de recursos econòmics i materials addicionals.
El Govern pot establir un sistema de provisió de llocs de treball i de direcció de caràcter extraordinari.
La gestió dels centres privats sostinguts amb fons públics correspon a llurs
titulars, sense cap altra restricció que les establertes amb caràcter general per la legislació educativa i laboral i les que deriven de les finalitats i els principis que regeixen el sistema educatiu i el Servei d’Educació de Catalunya.

Decret 102/2010: desenvolupa l’autonomia de centres. La seva finalitat és aplicar els preceptes que estableix la Llei per tal que l'exercici de l'autonomia de cada centre sigui compatible amb el funcionament integrat del sistema, concordant amb el conjunt de principis que el regeixen d'acord amb l'article 2 de la Llei d'educació, en un marc de gestió descentralitzada. El funcionament del sistema educatiu ha de fer possible l'assoliment dels seus objectius tal com es determinen a la Llei d'educació: adequar l'acció educativa per millorar el rendiment escolar en l'educació bàsica, estimular la continuïtat en els estudis postobligatoris i adequar-se als requeriments de la societat del coneixement. I fer-ho tot atenent la diversitat, avançant en la inclusió escolar de tot l'alumnat, en un context d'universalitat i d'equitat atenent els principis rectors del sistema educatiu que estableix la Llei d'educació.

Avaluació educativa: sistema de valoracionsEs regeix per:
  • Centre educatiu
  • Equip professional
  • Organització (horaris, com designen la tutoria...)
  • Ensenyament (que faig) i l’aprenentatge (dels alumnes, a casa)
  • Grup – classe: s’analitza la situació de cada classe
(ex: de 25 nens, 3 no tenen interès à m’haig d’espavilar)
  • Alumne: interès      rendiment      nivell      creativitat

Avaluació del centre
Pot ser:
  • Interna: el personal docent s’autoavalua ells mateixos mitjançant els ítems anteriors.
  • Externa: tècnica (inspectors, personal de fora, auditors, etc)
  • Social: pares (han de ser escoltats encara que no sàpiguen molt, poden aportar coses), el consell escolar (què s’espera de l’aprenentatge).

Avaluació del sistema
Mitjançant:
  • Mostres
  • Indicadors
  • Proves estandaritzades
  • Qüestionaris

Modelo integral de evaluación de la calidad del sistema educativo (Castillejo – 1988) à patró o model de referència de l’avaluació del centre
















 Martí Teixidó (1998)
Input à alumnos y entorno

Análisis del proceso input – output mediante el sistema educativo: espacio legal, organizacional (ej: como asignan los cursos), técnico pedagógico y económico (como se organiza la enseñanza: trabajo libre, tiempo de exposición, etc).
Eficacia y eficiencia à criterios de evaluación

Model EFQM (European Foundation for Quality Management)
És una fundació sense ànim de lucre amb la seu situada a Brusel·les. EFQM és el custodi del Model EFQM d'Excel·lència, un marc de gestió no-prescriptiu que s'utilitza àmpliament en les organitzacions del sector públic i privat a tot Europa i més enllà.

El Model EFQM d'Excel·lència incorpora els principis d'excel·lència en un marc que ajuda a les organitzacions a avaluar les seves capacitats i fortaleses per tal d'aconseguir els seus objectius particulars. El model va ser llançat el 1991 i es basa en vuit conceptes fonamentals de l'Excel·lència. Avui en dia, el Model EFQM d'Excel·lència és utilitzat per més de 30.000 organitzacions a Europa.













El Model Europeu d'Excel·lència Empresarial, consta de dues parts: Un conjunt de criteris d'excel·lència empresarial que abasten totes les àrees del funcionament de l'organització.
Un conjunt de regles per avaluar el comportament de l'organització en cada criteri.

Hi ha dos tipus de criteris:
  • Els Resultats representen el que l'organització aconsegueix per a cadascun dels seus actors: clients, empleats, societat i inversors. (resultats en el mapa: resultats de les persones, clients, societat i clau).
  • Els Agents són aspectes del sistema de gestió de l'organització. Són les causes dels resultats. (agents en el mapa: lideratge, persones, política i estratègia, recursos i aliances, processos)
Per a cada grup de criteris hi ha un conjunt de regles d'avaluació basades en l'anomenada "lògica REDER":
  • Els resultats han de mostrar tendències positives, comparar favorablement amb els objectius propis i amb els resultats d'altres organitzacions, estar causats pels enfocaments dels agents i abastar totes les àrees rellevants.
  • Els agents han de tenir un enfocament ben fonamentat i integrat amb altres aspectes del sistema de gestió, la seva efectivitat s'ha de revisar periòdicament per tal d'aprendre i millorar, i han d'estar sistemàticament desplegats i implantats en les operacions de l'organització.
Avaluació de sistema

Capítol II


Objecte i funcions    Article 5
Objecte
1. L'objecte de l'Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació és avaluar, i fer prospectiva i recerca amb la finalitat de contribuir a l'excel·lència i l'equitat del sistema educatiu i a l'èxit educatiu i acadèmic de tot l'alumnat.
2. L'Agència és competent i responsable de l'avaluació, la prospectiva i la recerca en els termes que estableixen la Llei d'educació i aquests Estatuts.

Article 6
Funcions
1. En el marc dels articles 66, 159, 185, 186, 188, 190, 191, 193, 194 i concordants de la Llei d'educació, sens perjudici de les funcions de la Inspecció d'Educació que estableix l'article 178 de la mateixa Llei, correspon a l'Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació, en relació amb el sistema educatiu, l'exercici de les funcions següents:
            a) Promoure i dur a terme activitats d'avaluació, prospectiva i recerca.
            b) Informar sobre els resultats i el funcionament del sistema educatiu als agents          implicats, així com orientar i fer propostes que impulsin la seva qualitat.
            c) Definir principis i homologar criteris i mètodes d'avaluació de l'educació i de            prospectiva en l'àmbit educatiu.
            d) Determinar, d'acord amb la Inspecció d'Educació, els models i els protocols pertinents per a l'avaluació de centres i la supervisió dels resultats.
            e) Determinar, d'acord amb la Inspecció d'Educació, els models i els protocols d'avaluació de la funció docent i de la funció directiva.
            f) Totes aquelles altres funcions que li siguin encomanades pel departament      competent en matèria d'educació no universitària relacionades amb l'objecte i   àmbit de l'Agència i formin part del contracte programa.
2. En l'exercici de les funcions anteriors, correspon també a l'Agència:
            a) Informar periòdicament el departament competent en matèria d'educació    no universitària sobre els resultats i el funcionament del sistema educatiu i sobre els resultats de les avaluacions, la prospectiva i la recerca.
            b) Informar la societat en general sobre la prestació del servei de l'educació i   dels recursos que s'hi inverteixen.
            c) Elaborar propostes i recomanacions en matèria de gestió del canvi i de          lideratge educatiu.
            d) Posar a disposició de la comunitat científica les dades bàsiques i els resultats            de les avaluacions per al desenvolupament de recerques en el camp de         l'educació, d'acord amb el departament competent en matèria d'educació no           universitària.
            e) Dissenyar, promoure, gestionar i avaluar activitats formatives quan siguin     necessàries per assegurar la qualitat de les actuacions de l'Agència i dels agents       implicats en els processos d'avaluació, prospectiva, interpretació i ús de la          informació, així com en matèria de gestió del canvi i lideratge educatius.
3. Les funcions específiques de l'Agència en l'avaluació del desenvolupament de la funció pública docent per al reconeixement de mèrits docents del professorat a efectes d'oposicions, càtedres, obtenció de la categoria superior de sènior, obtenció de graus o qualsevol altra similar són:
            a) Dissenyar, i si s'escau homologar, l'avaluació específica, que ha d'incorporar            els models i protocols acordats amb la Inspecció d'Educació, establir un sistema        de qualitat que asseguri la bondat del procés, i desenvolupar qualsevol altra         funció relacionada quan així s'acordi en el contracte programa.
            b) Aportar informació dels diferents processos avaluatius a sol·licitud del           departament competent en matèria d'educació no universitària.
            c) Les actuacions d'avaluació de la funció pública docent corresponen a les        inspectores i inspectors d'educació.
4. L'Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació ha d'elaborar informes i propostes sobre els aspectes prescriptius dels currículums educatius, d'acord amb l'article 193 de la Llei d'educació.

Article 8
Agents avaluadors
1. Correspon a l'Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació establir, d'acord amb la Llei d'educació i, quan escaigui, d'acord amb el contingut del contracte programa subscrit amb el departament competent en matèria d'educació no universitària, els agents de l'avaluació externa i el paper que hi han de desenvolupar.
2. El departament competent en matèria d'educació no universitària vehicula preferentment la seva col·laboració en l'exercici de les funcions avaluadores encomanades a l'Agència per mitjà de la Inspecció d'Educació, en relació amb les modalitats d'avaluació a què fa referència l'article 186 de la Llei d'educació.
3. La direcció dels centres públics està habilitada per participar en les accions avaluadores de l'activitat docent i de gestió del personal del centre, d'acord amb l'article 102.4 de la Llei d'educació.
4. També poden col·laborar en les accions avaluadores els departaments universitaris i les institucions que tenen convenis amb l'Agència, així com empreses especialitzades contractades per l'Agència, i el personal acreditat per l'Agència.

Article 9
Acreditació per avaluar
1. L'Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació acredita els diferents agents avaluadors per a l'exercici d'aquesta funció, en garantia de la qualitat, la cohèrencia i l'equitat del procés avaluatiu, i estableix els nivells i les especialitats de les acreditacions, l'àmbit competencial a què es refereixen i la seva validesa temporal.
2. L'Agència disposarà d'un registre públic de les persones físiques acreditades per participar i col·laborar en els plans, projectes i programes d'avaluació que desenvolupi.
3. Els inspectors i inspectores d'educació estan exempts d'acreditació per a les actuacions avaluadores inherents a l'exercici de la funció inspectora.

Article 10
Formació per a l'acreditació
1. Mitjançant la formació, l'Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació promou, d'acord amb el departament competent en matèria d'educació no universitària, la millora en l'exercici de la competència avaluadora de la Inspecció d'Educació i de les direccions dels centres educatius.
2. L'Agència dissenya el model de formació de l'avaluador/a educatiu/iva, que ha d'incorporar el codi deontològic de l'Agència.
3. L'Agència pot establir convenis amb universitats i institucions públiques o contractes amb empreses per encarregar la realització de formació per a l'acreditació de personal per a l'avaluació de l'educació no universitària.
4. L'Agència promou l'autoavaluació de la formació per a l'acreditació i n'avalua la qualitat.

España
1970 Es va establir l'avaluació d'alumnes contínua
1984 Es va establir l'avaluació del grup-classe: inicial o diagnòstica, formativa i sumativa

Catalunya
1997 Es va establir l'avaluació de centre: interna, externa i de sistema
2001 es van establir proves de Cb10 i Cb14

Prova d'avaluació aprenentatges 6EP 2010
Objectius:
  • Comprovar el nivell d’assoliment de les competències bàsiques en acabar l’educació primària.
  • Enfortir l’autonomia de centre proporcionant a cada un els elements per determinar els seus punts forts i els seus punts febles.
  • Donar eines d’ajust i millora útils al llarg de l’etapa de primària.
  • Afavorir el trànsit individualitzat a l’educació secundària.
Característiques:
  • És una prova universal per a tot l’alumnat de sisè de primària de caràcter extern.
  •  No determina el pas a l’educació secundària.
  • Mesura les competències bàsiques.
Organització i correcció:
79 comissions d’aplicació distribuïdes territorialment i constituïdes per:
  • Un inspector/a, que exerceix com a president/a de la comissió.
  • Un professional dels Serveis Educatius, que exerceix com a secretari de la comissió.
  • Un nombre d’avaluadors externs igual o superior al nombre de centres de cada unitat territorial: un total de 2.589 docents de primària i secundària.
Novetats de la prova:
Més exigència en comprensió lectora i expressió escrita:
  • Comprensió lectora: preguntes conceptuals, que demanen més capacitat d’abstracció.
  • Expressió escrita: exercici d’ortografia en llengua catalana, castellana, i aranesa (dictat)
Avaluació de la llengua estrangera (comprensió escrita i oral)
                    
Feina conjunta amb Miriam Aljama i Celia Arcos

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada