dijous, 28 d’octubre de 2010

Tema 1 El sistema escolar, la institució escolar

TEMA 1  

EL SISTEMA ESCOLAR, LA INSTITUCIÓ ESCOLAR 

Fins al 1789 l'educació es basava en la vessant religiosa, va ser a partir de la Revolució Francesa que el plantejament de l'educació va caviar. 
Van sorgir els il·lustrats que anys enrere van haver de ocultar les seves idees per poder sobreviure, però amb la revolució van aprofitar per introduir un nou model d'educació, en el qual cada persona es capaç de pensar per si mateixa i de mostrar les seves idees sense por a ser jutjat per elles, van fer dubtar de la religió i van atacar el poder absolutista (Rei).
El poble necessitava instrucció, havia d'aprendre a llegir i escriure, havia de ser lliure per a educar-se.
Bases del pensament il·lustrat
- Concepció optimista del futur: confiança cega en la raó humana.
- Tolerància o indiferència religiosa.
- Universalisme: hi ha una única llei natural vàlida per a tots els éssers humans.
- Actituds crítica respecte les monarquies absolutes
- Defensa de la llibertat de pensament
- Tot l'entorn de l'home és sotmès al mètode científic
- L'home és un ésser que cerca la felicitat dirigit per la raó.
Alguns d'aquests autors il·lustrats van ser:

Condorcet : Defensa la instrucció universal, la educació pública La ciutadania ja instruïda ha de poder ser critica, els futurs ciutadans no han de ser esclaus dels prejudicis de les generacions precedents.

"Sólo a través de la educación se puede alcanzar la perfección humana…"

Rosseau : els homes han d'abandonar el seu paper d'esclaus de la societat per poder pensar lliurement. el secret d'aquest pensament resideix en l'educació, cal canviar el paper de l'educació i provocar el pensament tant educatiu com polític. S'ha de conèixer els infants, el docent ha de tenir la llibertat per conèixer els infants i poder dir la seva. El docent ha de ser capaç d'observar l'acció dels nens, no s'ha de basar en les teories, sinó en la experiència pròpia.

"…Imposible es que un niño que sucesivamente pasa por tantas manos distintas, salga bien educado…"


Els romàntics
Defensen que la raó i el sentiment en l’ésser humà té el mateix pes. Es una reacció al racionalisme de la Il·lustració i el neoclassicisme, donant-li importància al sentiment.
La seva característica fonamental és la ruptura amb la tradició, amb l'ordre i la jerarquia dels valors culturals i socials imperants. 

El Romanticisme anteposava:
- La major importància del sentiment enfront la raó.
- La forta tendència nacionalista de cada país.
- La del liberalisme en contraposició al despotisme il·lustrat.
- La de l'originalitat en contra la tradició grecollatina.
- La creativitat enfront a la imitació neoclàssica.
- L'obra imperfecta, inacabada i oberta en lloc a l'obra perfecta, conclosa i tancada.

Els autors més destacats d’aquests temps són:

Goethe : Considera que la educació compren a la vegada que l’acte d’ensenyar, el contingut i el resultat de l’ensenyament impartit, que ha de ser conduent a la constitució d’una personalitat a la vegada humana i disciplinada, on l’individu es reconegui plenament a si mateix com a esser natural, al temps que es capaç de captar la grandesa de la naturalesa que integra, assumint una actitud d’humilitat i respecte enfront a ella.

“No basta saber, se debe también aplicar. No es suficiente querer, se debe también hacer.”


Schiller : idea fonamental de la teoria de Schiller era salvar els trets humans. Per a saber que es propi a l’home no es necessari sacrificar l’aspecte individual per el general. La missió d’instaurar un estat de la raó per una lliure elecció de la humanitat no és, segons Schiller, el fruit d’una Revolució, és més de l’educació i sobretot de l’educació estètica.

L’educació estètica prefigura a l’home sencer, no únicament el costat racional, compren els dos. L’educació substitueix la diferencia entre la naturalesa i la raó per l’harmonia.
L’estètica és la que manté l’equilibri entre la raó i el sentiment.


" en una palabra, no hay otro medio de hacer razonable al hombre sensitivo mas que hacerle primero estético".

L’escola en aquells moments va ser creada per a la Instrucció.

DEFINICIÓ DE CONCEPTES BÀSICS

Instrucció: aprenentatge repetitiu. Ex: per a aprendre a llegir haurem de llegir molt. Aquest mètode no es basa en l’explicació, sinó en la pràctica repetitiva.

 -Al 1881 a França, Guilles Ferry va consolidar un sistema d’instrucció públic que parlava integrament en francès. A França es parlava d’ensenyament i no d’instrucció.

 -Al 1900 Espanya crea el Ministeri d’instrucció pública.

Ensenyament: inclou la instrucció però en un sentit més ampli, ja que no pot haver-hi ensenyament si no hi ha instrucció.

Educació:  És el tot, inclou l’ensenyament i la instrucció. És un procés multidireccional amb el qual es transmeten valors, normes, costums, coneixements... en aquest procés hi influeixen tant la família, l’escola, mitjans de comunicació o grups d’iguals.

Ensinistrament i domesticació: l’ensinistrament es considera més com una manera d’entrenar-se, normalment s’aplica als animals, igual passa amb la domesticació que difereix de l’ensinistrament en que aquesta utilitza la imposició per a educar.

Aprenentatge:  és tot allò que queda de l’ensenyament i l’educació. Cada persona acaba interioritzant el que creu més important per al seu desenvolupament. Per a aprendre no s’ha de memoritzar el que ens ensenyen, sinó saber treballar-lo un cop conegut i treure partit a allò que ens interessa. 

Formació: es el que queda de l’educació en conjunt. Durant l’adultesa moltes persones continuen el seu aprenentatge a partir de la formació individual i d’una manera autònoma (llegint, escoltant la ràdio, viatjant, anant al teatre...).

 Didàctica: Ciència de base pedagògica amb base empírica. Té el seu objectiu en estudiar els processos i elements que existeixen en el aprenentatge i la ensenyança.

Pedagogia: ciència aplicada de caràcter psicosocial, el qual l’objecte d’estudi és l’educació. La pedagogia rep influencies de diverses ciències, com la psicologia, la sociologia, la antropologia, la filosofia, la historia y la medicina, entre d’altres.

Organització escolar: està relacionat amb l’agrupació que es fa a les escoles, ja sigui pel  sistema de cicles, edats, matèries...

Orientació escolar: disciplines científiques més pedagògiques (psicopedagogia).

Metodologia: estudia quin és el mètode més adequat per a fer una pràctica concreta i arribar a uns objectius clars. La metodologia ha de ser oberta ja que cada individu és diferent als altres i no es pot generalitzar.

La institució escolar també un instrument del despotisme il·lustrat.

Uniformització – centralisme: el poder és centralitzat.

Imperi Romà: llengua-Dret-Religió.

Imperi Napoleònic: llengua-Dret-Escola.

En l’escola ideal tenim la reconciliació entre els ideals individualistes i els institucionals.
Dewey 1897 : My pedagogic Creed

Els mestres som qui, atents al desenvolupament personal i social dels infants i joves, contribuïm a fer persones i ciutadans.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada