dijous, 28 d’octubre de 2010

Tema 2 L'escola Nova: Educació progressiva

TEMA 2

L'École Nouvelle: Progressive Education
Necessitat de canvi del model escolar, fonamentació en el coneixement científic. L'escola ha de canviar el model i s'ha de fonamentar amb la ciència (Biologia, Psicologia...).

Aquest moviment critica l'escola tradicional de llavors. Criticava el paper del professor, la falta d'interactivitat, el formalisme, la importància de la memorització, la competència entre l'alumnat i, sobre tot, l'autoritarisme del mestre. Proposava a un alumnat actiu que poguès treballar dins un aula els seus pròpis interessos com a persona i com a nen. 

Precursors:

Comenius (1635): didàctica magna: artifici universal de base empírica per a ensenyar a tots, totes les coses. fonamentat amb la ciència. A Comenius el preocupa com ensenyar. Se centra en la Didàctica.

Herbart (1806): la pedagogia derivada de la fi de l'educació. Filosof: pedagogia per tractar. Hi ha llibertat de consiencia. No hi ha una única manera d'entendre el món. La pedagogia esta derivada del fi (finalitat de l'educació). Necessita la llibertat de consciencia. Es basa en la Pedagogia.

Pestalozzi (1800): Fer escoal dia a dia, compromís per a l'infant. Fa escola per a l'infant.

Els reformadors Socials:
Aquests van obrir escoles també, pero van obrir escoles per als infants amb més necessitats, educació i oportunitats per als que tenen menys recursos.

Josep de Calasanç (1592): escola per a nens pobres. Hi ha compromís per a l'infant, però no fa pedagogia.

Jean Baptiste de la Salle (1684): Escoles cristianes per a infants encoratjats per aprendre. Va crear les Escoles de la Salle.
Marcellin de Champagnat (1817): escoles rurals. van començar en poblets petits on no hi havien escoles. Va crear les escoles Maristes.

Giovanni Bosco (1853): Tallers d'oficis professionals dedicats a persones adultes. Va crear l'escola dels Salesians.

Rehabilitació i Reeducació científica: (no desde la psicologia, pedagogia...)

Juan Pablo Moret (1620): llenguatge de signes. Primers llenguatges de signes per a persones sord-muts. Va ser pioner en dir que aquests infants no eren discapacitats ni tontos.

Jean Gaspart Itard (1801): l'infant salvatge. Per a estudiar als infants es necessita una investigació, una base científica que ens ajudi a entendre el seu comportament i així intentar reeducar-lo sota unes bases mèdiques.

ESCOLA ACTIVA

Friedrich Fröbel (1837): Creu que l'educació no ha de ser coaccionada. Se centra en infants de 3 a 7 anys. Va obrir el Kindergarten (llar d'infants). Pensa que el joc és desenvolupament personal i social, no és nomès un passatemps, el joc es vida i els infants disfruten amb el joc imitant els adults.

Els principis de la seva teoria es basen en:
Educació integral: apren a prendre decisions, a socialitzar-se. 
Coneixer i comprendre: la natura, un mateix, Déu.
Aprenentatge per intuició i interès total de l'infant.

"En toda buena educación, en toda enseñanza verdadera, la libertad y la espontaneidad deben ser necesariamente aseguradas al niño, al discípulo. La coacción y la aversión apartarían de él la libertad y el amor. Allí donde el odio atrae el odio, y la severidad al fraude, donde la opresión da el ser a la servidumbre, y la necesidad produce la domesticidad; allí donde la dureza engendra la obstinación y el engaño, la acción de la educación o de la enseñanza es nula."

 Francis W. Parker (1875): Va ser el creador de la educació progressiva segons Dewey. Als 35 anys va marxar a Alemanya a estudiar els nous mètodes de pedagogia: Rosseau, Fröbel,Pestalozzi, Herbart.
Va ser el superintendent escolar a Quincy-Massachusets, USA i va crear el seu mètode que es basa en fer fora la disciplina punitiva i les memoritzacions mecàniques i promoure les habilitats socials, l'expressió oral i escrita, les activitats culturals, l'educació física i l'experimentació científica amb materials.
També crea l'escola experimental de Chicago integrada a les escoles laboratori de Dewey (1901).

John Dewey (1897):  El desenvolupament cognitiu es fa en un entorn social amb les necessitats de superar els dualismes de ment-acció, psíquic-social, teoria-pràctica, treball-lleure...
L'educació escolar ha de ser educació social sobre la cultura del present. L'esforç es fonamenta en l'interès, no en compulsió. la vida ha de ser comunitària per aprendre de la democràcia.

El seu mètode es basa en 5 punts:
1. Experiència directa.
2. Necessitat de resoldre.
3. Cerca d'alternatives.
4. Apuntar solucions.
5. Comprovar eficàcia.
 
"En l'escola ideal tenim la reconciliació entre els ideals individualistes i els institucionals."

Ovide Decroly: Sustenta que el descobriment de les necessitats del nen permet coneixer els seus interessos, els quals atrauràn i mantindràn la seva atenció i així, seran ells mateixos els que busquin aprendre més.
a la concepció Decroliana, la observació activa del medi és el mètode a seguir.
Escola per la vida i a travès de la vida. L'infant porta una herencia i un impuls de vida, a més d'una herencia cultural molt important. L'infant té unes necessitats bàsiques (biològiques) i tendencies socials de personalitat (psicosocial).
Decroly va crear els centres d'interès, que són la síntesi entre les exigències del respecte a les aspiracions pròpies del nen i les presions de la formacio intel·lectual. Se centren en les necessitats dels infants:
Alimentació, protecció, seguretat, treball/joc.

Els centres d'interès s'organitzen a partir de tres fases:
-Observació: hem d'observar per a poder crear.
-Associació: Relacionar les coses.
-Expressió: Plàstica, escrita, oral, teatral...

Globalització:
La classe com un laboratori d'acció.
Aprendre de la natura.
Bé, bondat i bellesa. educació moral.
Republica escolar: els infants decideixen, es responsabilitzen de les seves coses.

Maria Montessori: Doctoressa, metgessa, antropologa i psiquiatra molt feminista. La seva teoria va començar essent un mètode i una filosofia a la vegada.Va basar les seves idees en les experiències obtingudes en la relació amb els infants amb risc social. Pensaba que era molt important donar la llibertat d'escollir als infants per que així en l'adultesa, poguèssin resoldre les seves diferències en un marc d'igualtat i sense donar peu a guerres inecessàries.
la seva teoria no va ser ben acceptada per el sector conservador de la època.

El mètode Montessori es basa en 4 principis:
- La ment absorvent: Aquesta és la capacitat única en cada nen de prendre el seu ambient i d'aprendre com adaptar-se a la vida. La capacitat del nen d'adaptar-se per si sol al ambient depèn amb èxit de quines eren les impressions durant aquell període, així si eren bones i positives, el nen s'adaptarà d'una manera sana i positiva.

-Els períodes sensibles:  períodes de la edat en la qual el nen demostra capacitats inusuals en adquirir habilitats particulars, ja que és quan atrau l'interès del nen a una part específica del seu ambient.

- Ambient preparat: És un ambient que s'ha organitzat cuidadosament per al nen, per ajudar-li a aprendre  i crèixer. L'ambient està format per dos factors: l'entorn i el material, preparat d'una manera tal que desenvolupin en ell les parts social, emocional, intel·lectual, la comprovació i necessitats mortals d'un nen, però també que satisfagui les necessitats del nen en l'ordre i la seguretat, com el coneixement de que tot té el seu lloc apropiat.

-Les actituds dels adults: L'adult és l'acoplament entre el nen i l'ambient preparat, i la seva fita és ajudar al nen a ajudar-se. Deixant al nen saber que és ell qui ha d'estimar-se i respectar-se, l'adult ajuda al nen a construïr la confiança en un mateix. El nen ha d'estar lliure, moure`s i experimentar en l'ambient; el paper de l'adult és únicament assenyalar directrius. les guíes tenen un paper fonamental ja que han de transmetre coneixements i formar als alumnes.

Maria Montessori valoraba molt el silenci, la percepció multisensorial, el material com a estímul, estar al costat de l'infant quan necessiti ajuda i guiar-lo de la millor manera possible cap a un desenvolupament sa. Els adults han de comprometre's a ser regulars en els hàbits com la higiene per a que l'infant pugui assolir una integració de l'hàbit.

"Si la ayuda y la salvación han de llegar sólo puede ser a través de los niños. Porque los niños son los creadores de la humanidad."
Adolphe Ferrière: Va ser el sistematitzador i divulgador de l'escola nova o escola activa i va formular els 30 punts de l'escola nova, actualment es considera una escola amb metodologia activa quan compleix un mínim de 15 punts de la llista.
L'observació dels infants i la seva teoria va crear discrepàncies amb Langevin i Wallon al Congrès de 1932.
Estaba interessat en els infants, ja des de molt petit volia ser mestre pero la seva sordesa als 2 anys no li va permetre exercir el temps que li hauria agradat (2 ó 3 anys).
Va escriure sobre assumptes polítics, socials i econòmics. 
Va parlar sobre lleis biogenètiques i de desenvolupament humà i social.
“La autonomía es una disciplina.”

Lliga internacional per a l'educació nova:
Els membres de la lliga pensen que totes les persones tenen capacitats impressionants i que tots són capaços i creadors de les condicions que es necessiten per a desenvolupar l'emancipació, la igualtat i la solidaritat.
La nova educació negava les desigualtats i buscava transmetre el seu missatge arreu del món per a intentar transformar la població.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada