tema 12 La pedagogia com a sistema

Tema 12

La pedagogia com a sistema

La pedagogia és la ciència d'intervenció en l'educació. És vista com un sistema.
La pedagogia ha de poder pensar sistèmicament des de totes les variables.
Així doncs, en la pedagogia hi ha tres aspectes que cal tenir en compte:

1.      Renovació pedagògica (ajustar l'acció als alumnes)

2.      Ordenació educativa (regulació administrativa)

3.      Innovacions educatives (canvis necessaris)

Renovació pedagògica:

La renovació pedagògica neix com a resultat d’incidir en les situacions educatives per tal de millorar-les, trobar solucions a situacions conflictives o problemàtiques, o introduir nous elements a la pràctica escolar.

Aquesta voluntat té com a referència el context educatiu en el qual actua, generalment, les experiències són renovadores en un context educatiu concret i difícilment traspassable, ho fa des de el pluralisme pedagògic, ja que no s’identifica amb cap corrent concret, i s’enriqueix a partir del contrast entre punts de vista diversos.

Ajustar l'acció als alumnes. La pedagogia s'ha de renovar (tradició, petits canvis)

qui la fa? els docents.

quin es el seu referent? els alumnes.

s'ha d'ensenyar de manera diferent, ajustant-ho als alumnes que jo tingui

Ordenació educativa:

A mitjans del segle XX, amb la dictadura, es va assentar l'ensenyament amb marcat caràcter religiós i polític-patriòtica però alhora va sorgir una nova consciència d'acostar-se a postulats més europeus, concloent tot això amb la decisió de fer una reforma més profunda del sistema educatiu en els anys 1970. És quan es va promulgar la Llei General d'Educació (LGE) que va generalitzar l'educació obligatòria des dels sis anys d'edat fins als catorze i que va buscar una separació de l'Estat quant a que l'ensenyament no fos subsidiària d'aquest. Altre aspecte important va ser l'intent de construir una Formació Professional més adequada a les demandes reals del mercat laboral.

L'administració mana massa. Es diu que s'ha d'ensenyar, que per acabar l'etapa de primer (per exemple) s’ha d'haver assolit un cert nivell.

Innovació educativa:

La innovació educativa significa l'acció deliberadament realitzada  amb la finalitat de produir un canvi el terme del qual representa un millorament del sistema educatiu amb vista a l'assoliment dels seus objectius específics (Marín i Rivas, 1987).

La innovació pedagògica l'han de fer els mestres. Incorporar allò de la societat a l'escola ensenyant-ho d'una altra manera, per aconseguir-ho. És una oportunitat de fora que s'ha de saber aprofitar.

canvis necessaris que s’han d’ incorporar, el que la societat i la tecnologia m'ofereix a l'àmbit educatiu.

Exemple: ensenyar geografia amb google earth.

L’aprenentatge com a mediació cultural

 

Els mateixos continguts, professors i alumnes utilitzen els mateixos continguts.

El professors planifica la seva classe ho pot fer a traves del currículum I tenint en compte que pensa l’alumne, les seves actituds, les seves capacitats o les seves necessitats.

El docent processa la informació del món que l’envolta i decideix que fer amb ella, per tant, determina el seu comportament, l’alumne fa el mateix segons els seus interessos i determina si segueix la classe o no.

Per tant el professor ha de saber valorar les aptitud dels seus alumnes i les necessitats per tal d’oferir una classe interessant i abocar a tots els alumnes a un aprenentatge útil.  

L’alumne segons l’actuació del docent connectarà amb ell.

Si el docent ho fa correctament, aquest alumne fora de l’entorn escolar l’interessarà  veure espectacles llegir llibres, buscar coses diferents ( no tan sols els mitjans de comunicació o la moda).

Son necessàries les interaccions bidireccionals en l’aula.

Els dos motors del sistema són les persones, hi hem de partir d'aquesta premissa en tot moment.

Hi ha d'haver un vincle entre mestre i professor i alumnes i estudiants.
- Mestres i professors: són una unitat psicofísica sociocultural. L'adult equilibrat ha de tenir la raó i l'emoció/ pensament i sentiment ben definits.
- L'alumne i l'estudiant: són una unitat psicofísica sociocultural. Quan un menor està en procés de construcció, està entre l'estabilitat i la desestabilitat de la raó i l'emoció, i del pensament i el sentiment. Nosaltres naixem animals biològics i ens fem animals socials i esdevenim un procés de construcció personal entre l'estabilitat i la desestabilitat. Quan estem en aquest procés personal, estem fent un canvi d'estat, tal com deia Wallon.

- Educació emocional: a l'escola no s'hi va per educar la raó, segons Wallon. Si no que hi ha d'haver una voluntat d'aprendre.

Tal com es deia en el Catecisme, las facultades específicament humanes son: la memòria, el enteniment i voluntat. Però els de gran enteniment no eduquen la voluntat. S'ha de tenir un punt mig entre aquestes tres coses per educar tant el raonament com l'emotivitat.

Dos aspectes essencials per a construir una persona amb valors. El 100% ho és tot: podem tenir 40% d'intel·ligència i enteniment, un 40% de memòria, hi ens queda un 20% de voluntat. Això pot variar depenent de l'alumne i de les seves capacitats, però aquests tres aspectes existeixen en totes les persones, encara que les proporcions canviïn. Així doncs podem observar que un alumne té molta voluntat, però té poca memòria, a vegades aquest fet pot fer que vagi cap endavant perquè el que li resta per una banda, o guanya per l'altra.

- Pràctica reflexiva: avui en dia, el mestre no és un sol, sinó un equip humà de professionals que ens podem aconsellar entre nosaltres com podem tractar amb certs alumnes.

Educació comunicActiva

El model d’escola comunicActiva ofereix una educació en clau de comunicació per respondre a les possibilitats i necessitats dels infants i joves d’avui que viuen en una societat de comunicació de masses i tenen al seu abast els mitjans tecnològics d’informació. M. Teixidó

Escola ComunicActiva és l'escola de la societat de masses telecomunicada (Teixidó 1992). Aquesta escola prové de l'escola activa de 1889 (Abbotshome School, UK) i de 1913 (30 punts Escola Nova de Ferrière) reflexionada, ajustada a una societat de comunicació de masses

Freinet va fer l'Escola Moderna de les Tècniques (1921-1966), feia servir tots els mitjans MAQUINARI del seu temps dissenyant el PROGRAMARI PEDAGÒGIC.

Actualment trobem les Tècniques d'Informació i Comunicació (sistemes i aparells), els Continguts de Comunicació de Masses  (transmissió, inculcació) i Moda, Novetat, Noves tendències, Consum, Consumisme.

Educació i mitjans de comunicació de masses

Procés mitificador de la cultura de masses

“ La cultura de masses, per la seva producció industrialitzada, per la seva estereotipació en voler copsar les audiències més amples possible presenta unes denotacions molt carregades de connotacions que encaminen el subjecte a una comprensió molt reduïda. Les expressions resultants d’aquesta interiorització no són altra cosa que reproduccions estereotipades “ M. Teixidó

Coresponsabilitat educativa

Actualment, els agents de socialització no només es limiten a la família i a l’escola, sinó que engloba a tota la ciutat, tota la societat i sobretot els mitjans de comunicació.

És inevitable, és més, és necessari que l’infant interactuï amb tots aquests agents de socialització ja que amb ells s’adquireixen nous coneixements, experiències, etc; és per això que cal que hi hagi una cohesió i equilibri entre els diversos agents de socialització.

·         La institució familiar. El primer agent de socialització en el que l’infant té interacció és amb la família (agent de socialització primària). Aquest agent de socialització té les tasques d’interacció – exercitació de l’habituació social primària mitjançant la seguretat afectiva que proporciona als infants.

·         La institució escolar. Considerada el segon agent de socialització, té les tasques d’estructuració – aprenentatge i personalització – interiorització. Com es treballa? Mitjançant l’interés i l’autonomia i desenvolupament personal de cada infant.

·         Mitjans de comunicació: actualment s’ha convertit en un important agent de socialització, el qual té les tasques de donar informació sobre l’actualitat – difusió de la socialització primària i directori cultural – motivació. Això ho aconsegueixen mitjançant el pluralisme i/o l’ universalisme

·         Llocs de treball i empreses de producció: tenen les tasques d’habituació – instrucció mitjançant la utilitat social.

·         Instàncies d’oci: tenen les tasques del gaudiment – satisfacció del desenvolupament personal mitjançant activitats que potenciïn el creixement.

·         Publicitat- consum: tenen les tasques d’articulació de la producció i el consum. Com ho fan? Mitjançant el consum efectiu i l’autoproducció.

LEC 2009

Estableix la carta de compromís educatiu (art.20):

1.      Els centres, en el marc del que estableix el títol I i d’acord amb llurs projectes educatius, han de formular una carta de compromís educatiu, en la qual han d’expressar els objectius necessaris per a assolir un entorn de convivència i respecte pel desenvolupament de les activitats educatives. En la formulació de la carta participen la comunitat escolar i, particularment, els professionals de l’educació i les famílies.

2.       Per mitjà de la carta de compromís educatiu s’ha de potenciar la participació de les famílies en l’educació dels fills. Les famílies s’han d’avenir a compartir els principis que inspiren la carta. El Departament ha d’impulsar les orientacions que determinin els continguts per a l’elaboració de la carta, que han de respectar els drets i les llibertats de les famílies recollits a les lleis.

Tot i això, fa falta un pacte social per a la infància amb els mitjans de comunicació que, com s’ha vist, s’han convertit en un important agent de socialització

Ciutat educadora

Ciutats Educadores es va iniciar com a moviment l'any 1990 amb motiu del I Congrés Internacional de Ciutats Educadores, celebrat a Barcelona, quan un grup de ciutats representades pels seus governs locals va plantejar l'objectiu comú de treballar conjuntament en projectes i activitats per millorar la qualitat de vida dels habitants, a partir de la seva implicació activa en l'ús i l'evolució de la pròpia ciutat d'acord amb la Carta aprovada de Ciutats Educadores. Posteriorment, el 1994 aquest moviment es formalitza com a Associació Internacional en el III Congrés celebrat a Bolonya.

La ciutat és, doncs, un marc i un agent educador que, davant la tendència a la concentració del poder, practica l'opinió pública i la llibertat; davant la tendència al gregarisme, expressa el pluralisme; davant la tendència a distribuir desigualment les possibilitats, defensa la ciutadania; davant la tendència a l'individualisme, s'esforça per practicar la individualitat solidària i facilita el teixit dels hàbits ciutadans que creen el sentit de reciprocitat.

A més a més, la ciutat compta amb les millors condicions materials per forjar una oferta general de difusió dels aprenentatges i dels coneixements útils per viure en societat i, al mateix temps, pot crear l'escalat més dispers de desigualtats en la seva distribució. La ciutat ofereix un  munt de possibilitats i d'ofertes diversificades per a ésser triades, però també pot viure organitzada en el seu desaprofitament o en la distribució desigual de la llibertat per a fer-ho.

Els principis de les ciutats educadores són:

1.      El dret a la ciutat educadora

·         Tots els habitants d'una ciutat tindran el dret de gaudir en condicions de llibertat i d'igualtat, dels mitjans i oportunitats de formació, entreteniment i desenvolupament personal que la pròpia ciutat ofereix. El dret a la ciutat educadora es proposa com una extensió del dret fonamental de totes les persones a l'educació. La ciutat educadora renova de manera permanent el seu compromís amb la formació dels seus habitants al llarg de la vida en els aspectes més diversos. I perquè això sigui possible haurà de tenir en compte tots els grups, amb les seves necessitats particulars.

En la planificació i govern d'una ciutat es prendran les mesures adients per eliminar els obstacles de qualsevol mena, incloent-hi les barreres físiques, que impedeixin l'exercici del dret a la igualtat. En seran responsables tant l'administració municipal com d'altres administracions que incideixen a la ciutat, i hi estaran compromesos també els mateixos habitants, tant a nivell personal com a través de les diverses formes d'associació a les quals pertanyin.

·         La ciutat promourà l'educació en la diversitat per a la comprensió, la cooperació solidària internacional i la pau en el món. Una educació que combati qualsevol forma de discriminació. Afavorirà la llibertat d'expressió, la diversitat cultural i el diàleg en condicions d'igualtat. Acollirà tant les iniciatives d'avantguarda com les de cultura popular, sigui quin sigui el seu origen. Contribuirà a corregir les desigualtats que aflorin en la promoció cultural fruit de criteris exclusivament mercantils.

·         Una ciutat educadora fomentarà el diàleg entre les generacions, no únicament com a fórmula de convivència pacífica, sinó com a cerca de projectes comuns i compartits entre grups de persones d'edats diferents. Aquests projectes s'haurien d'orientar a la realització d'iniciatives i accions cíviques, el valor de les quals sigui precisament el seu caràcter intergeneracional i l'aprofitament de les respectives capacitats i valors propis de les diferents edats.

·         Les polítiques municipals de caràcter educatiu s'entendran sempre referides a un context més ampli inspirat en els principis de la justícia social, el civisme democràtic, la qualitat de vida i la promoció dels seus habitants.

·         Els ajuntaments exerciran amb eficàcia les competències que els corresponguin en matèria d'educació. Sigui quin sigui l'abast d'aquestes competències, hauran de plantejar una política educativa àmplia i de caràcter transversal i innovador i incloure totes les modalitats d'educació formal, no formal i informal i les diverses manifestacions culturals, fonts d'informació i vies de descobriment de la realitat que es produeixin a la ciutat.

El paper de l'administració municipal és establir les polítiques locals que es considerin possibles i avaluar-ne l'eficàcia i, a més, obtenir els pronunciaments legislatius oportuns d'altres administracions, estatals o regionals.

·         Amb la finalitat de realitzar una actuació adient, les persones responsables de la política municipal d'una ciutat hauran de tenir informació precisa sobre la situació i les necessitats dels seus habitants. En aquest sentit duran a terme estudis que mantindran actualitzats i faran públics i establiran canals permanents oberts a individus i col·lectius que permetin formular propostes concretes i de política general. Tanmateix el municipi, en el procés de presa de decisions en qualsevol dels àmbits de la seva responsabilitat, tindrà present l'impacte educatiu i formatiu d'aquestes decisions.

2.      El compromís de la ciutat

·         La ciutat ha de saber trobar, preservar i presentar la seva pròpia i complexa identitat. Això la farà única i serà la base per a un diàleg productiu al seu si i amb altres ciutats. La valoració dels seus costums i dels seus orígens ha de ser compatible amb les formes de vida internacionals. D'aquesta manera podrà oferir una imatge atractiva sense desvirtuar el seu entorn natural i social. A més, promourà el coneixement, l'aprenentatge i l'ús de les llengües presents a la ciutat com a element integrador i factor de cohesió entre les persones.

·          La transformació i el creixement d'una ciutat hauran d'estar presidits per l'harmonia entre les noves necessitats i la perpetuació de construccions i símbols que constitueixen referents clars del seu passat i de la seva existència. La planificació urbana haurà de tenir en compte el gran impacte de l'entorn urbà en el desenvolupament de tots els individus, en la integració de les seves aspiracions personals i socials i haurà d'actuar contra la segregació de generacions i de persones de diferents cultures, les quals poden aprendre molt les unes de les altres.

L'ordenació de l'espai físic urbà atendrà les necessitats d'accessibilitat, trobada, relació, joc i esbarjo i un major apropament a la natura. La ciutat educadora atorgarà una cura especial a les necessitats de les persones amb dependència, en la planificació urbanística i d'equipaments i serveis, amb la finalitat de garantir-los un entorn amable i respectuós amb les limitacions que puguin presentar, sense que hagin de renunciar a la màxima autonomia possible.

·         La ciutat educadora fomentarà la participació ciutadana des d'una perspectiva crítica i corresponsable. Per a això, el govern local facilitarà la informació necessària i promourà, des de la transversalitat, orientacions i activitats de formació en valors ètics i cívics.

Estimularà també la participació ciutadana en el projecte col·lectiu a partir de les institucions i organitzacions civils i socials, tenint present les iniciatives privades i altres formes de participació espontània.

·         El govern municipal haurà de dotar la ciutat dels espais, equipaments i serveis públics adients al desenvolupament personal, social, moral i cultural de tots els seus habitants, amb atenció especial a la infància i la joventut.

·         La ciutat haurà de garantir la qualitat de vida de tots els seus habitants. Això suposa l'equilibri amb l'entorn natural i el dret a un medi ambient saludable, a més del dret a l'habitatge, al treball, a l'esbarjo i al transport públic, entre d'altres. Al mateix temps, promourà de manera activa l'educació per a la salut i la participació de tots els seus habitants en bones pràctiques de desenvolupament sostenible.

·         El projecte educatiu explícit i l'implícit en l'estructura i el règim de la ciutat, els valors que aquesta ciutat fomenti, la qualitat de vida que ofereixi, les celebracions que organitzi, les campanyes o projectes de qualsevol mena que prepari, han de ser objecte de reflexió i participació, amb els instruments que calgui per ajudar les persones a créixer personalment i col·lectivament.

3.      Al servei integral de les persones

·         L' ajuntament avaluarà l'impacte de les propostes culturals, de lleure, informatives, publicitàries i de qualsevol altra mena, així com les de les realitats que els infants i els joves reben sense cap mediació. Arribat el cas, emprendrà sense dirigismes, accions que donin lloc a una explicació o a una interpretació raonables. Procurarà que s'estableixi un equilibri entre la necessitat de protecció i l'autonomia pel descobriment. De la mateixa manera, proporcionarà àmbits de formació i debat que incloguin l'intercanvi entre ciutats amb la finalitat que tots els seus habitants puguin assumir plenament les novetats que les ciutats generen.

·         La ciutat procurarà que les famílies rebin la formació que els permeti ajudar els seus fills a créixer i a fer ús de la ciutat, dins l'esperit de respecte mutu. En aquest mateix sentit desenvoluparà propostes de formació per als educadors en general i per a les persones (particulars o personal de serveis públics) que a la ciutat compleixen, sovint sense ser-ne conscients, funcions educatives. Així mateix s'encarregarà que els cossos de seguretat i de protecció civil que depenen directament del municipi actuïn d'acord amb aquestes propostes.

·         La ciutat haurà d'oferir als seus habitants la perspectiva d'ocupar un lloc a la societat; els facilitarà l'assessorament necessari per a l'orientació personal i vocacional i possibilitarà la seva participació en activitats socials. En el terreny específic de la relació educació-treball és important assenyalar l'estreta relació que haurà d'existir entre la planificació educativa i les necessitats del mercat del treball.

En aquest sentit, les ciutats definiran estratègies de formació que tinguin en compte la demanda social i cooperaran amb les organitzacions sindicals i empresarials en la creació de llocs de treball i en activitats formatives de caràcter formal i no formal al llarg de la vida.

·         Les ciutats han de ser conscients dels mecanismes d'exclusió i marginació que les afecten i de les modalitats que revesteixen i desenvoluparan les polítiques d'acció afirmativa necessàries. Atendran d'una manera especial les persones nouvingudes, immigrants o refugiades, que tenen dret a sentir amb llibertat la ciutat com a pròpia. Dedicaran esforços a fomentar la cohesió social entre els barris i els seus habitants de tota condició.

·         Les intervencions encaminades a resoldre les desigualtats poden adquirir múltiples formes, però hauran de partir d'una visió global de la persona, configurada pels interessos de cada una i pel conjunt de drets que incumbeixen a tothom. Qualsevol intervenció significativa ha de garantir la coordinació entre les administracions implicades i els seus serveis. Es fomentarà també la cooperació de les administracions amb la societat civil organitzada de manera lliure i democràtica en institucions de l'anomenat tercer sector, organitzacions no governamentals i associacions anàlogues.

·         La ciutat estimularà l'associacionisme com a forma de participació i corresponsabilitat cívica, amb la finalitat de canalitzar actuacions al servei de la comunitat i d'obtenir i difondre informació, materials i idees per al desenvolupament social, moral i cultural de les persones. Al mateix temps, contribuirà a la formació per a la participació en els processos de presa de decisions, de planificació i de gestió que comporta la vida associativa.

·         El municipi haurà de garantir informació suficient i comprensible i incentivar els seus habitants a informar-se. Tot considerant el valor que suposa seleccionar, entendre i tractar el gran cabdal d'informació actualment disponible, la ciutat educadora facilitarà recursos a l'abast de tothom. El municipi identificarà els col·lectius que necessitin una atenció singularitzada i posarà a la seva disposició punts especialitzats d'informació, orientació i acompanyament.

A més, establirà programes formatius en tecnologies de la informació i les comunicacions per a totes les edats i grups socials, amb la finalitat de combatre noves formes d'exclusió.

·         La ciutat educadora ha d'oferir a tots els seus habitants, com a objectiu cada cop més necessari per a la comunitat, formació en valors i pràctiques de ciutadania democràtica: el respecte, la tolerància, la participació, la responsabilitat i l'interès per la cosa pública, pels seus programes, els seus béns i els seus serveis.

El treball en xarxa. Què comporta?

Xesc

La Generalitat de Catalunya i diferents ajuntaments impulsen programes d’educació per a la sostenibilitat adreçats als centres educatius, tot promovent la participació i implicació de tota la comunitat educativa.

Tots aquests programes tenen objectius coincidents. Per això, la Generalitat de Catalunya i un grup d’ajuntaments han acordat cooperar a fi que, mitjançant la coordinació i la suma d’esforços, aquestes iniciatives ambientals adreçades a la comunitat educativa es beneficiïn d’aquesta col·laboració institucional.

En aquest marc neix, l’any 2009, la Xarxa d’Escoles per a la Sostenibilitat de Catalunya (XESC), formada per la xarxa d’escoles verdes i xarxes locals que promouen programes d’educació per a la sostenibilitat adreçats als centres educatius de Catalunya. Per tant, es pot definir la XESC com una xarxa de xarxes de centres educatius que desenvolupen programes d’educació per a la sostenibilitat.

Entre les finalitats de la XESC destaquen:

• Establir mecanismes de coordinació i intercanvi que facilitin la col·laboració entre xarxes.
• Fomentar el debat intern per avançar en la conceptualització de l’Educació per a la Sostenibilitat en l’àmbit dels centres educatius.
• Organitzar espais d’intercanvi d’experiències entre els centres educatius.
• Col·laborar en la formació del professorat i facilitar recursos educatius.
• Promoure la recerca i l’avaluació sobre el procés de l’Educació per a la Sostenibilitat i els seus resultats.
• Potenciar la formació de xarxes locals, allà on no n’hi hagi, així com ajudar a consolidar aquelles que ja estan formades.
• Establir lligams amb altres xarxes d’altres comunitats autònomes, europees o internacionals.

Xarxes d’escola Òmnium

Òmnium Cultural, entitat fundada l’any 1961, treballa per la promoció i la normalització de la llengua catalana, la cultura i la identitat nacional de Catalunya. En l’actualitat, Òmnium té la voluntat d’esdevenir el punt de trobada de la societat civil. Una casa comuna generadora d’idees i projectes que permetin afrontar els nous reptes que planteja una societat canviant i en constant evolució: la Catalunya del segle XXI. És per això que Òmnium ha obert una nova etapa amb la qual vol prendre la iniciativa de portar més enllà la llengua, la cultura i el país.

Òmnium s’ha adaptat als canvis de la nova societat. Així Òmnium intervé i es posiciona davant les qüestions d’actualitat que tenen transcendència o afecten la societat catalana. Òmnium organitza campanyes de sensibilització, reivindicació i resposta que refermen la realitat cultural i nacional de Catalunya. D’aquesta manera treballa a través de les diferents delegacions repartides pel territori per posar a l’abast de tothom la llengua i la cultura catalana amb programes i projectes dirigits, principalment, a la població nouvinguda. També ofereix servei jurídic i lingüístic gratuït als socis i suport a l’educació mitjançant l’edició de materials per a mestres com la revista Escola Catalana. D’altra banda impulsa iniciatives en els àmbits de la música i l’espectacle a més de finançar la publicació i difusió de treballs i estudis que permetin conèixer la realitat social catalana.

Xarxa d’escoles UNESCO

És un blog on es pot mostrar el treball que realitzen les escoles catalanes que estan associades a la UNESCO, així com qualsevol activitat, notícia, projecte o dades que ens arribin des de París, escoles PEA, la coordinació estatal o qualsevol xarxa, medi o institució amb els ideals i objectius proclamats per la UNESCO.

Feina conjunta amb Miriam Aljama i Celia Arcos