dilluns, 8 de novembre de 2010

tema 7 Alternatives en educació com a resposta al canvi social


Tema 7

Alternatives en educació com a resposta al canvi social.
En una societat: tecnológica, d’informació digital, de masses i consum, diversitat cultural i de sentit.

Els mitjans de comunicación de masses:
Els mitjans de comunicació de masses són canals de difusió col·lectiva, són aparells d'amplificació social que es caracteritzen per:

La tecnologia.
L'extensió de la seva audiència.
La unidireccionalitat del seu missatge.
L’elevat  cost de producció.

En el segle XV Gutenberg va inventar la impremta que va fer possible fixar el pensament, multiplicar-lo i difondre'l. Tres segles després sorgeix el periòdic, amb el que comença la modernitat. En el segle XX apareixen mes mitjans de comunicació: el cinema, la ràdio, la televisió, la telemàtica.

Els mitjans de massa creen un nou tipus d'home, ampliant les característiques de l'escola, on els individus adopten els coneixements que transmeten els mitjans de massa, contribueixen a l'extensió de l'home en l'univers, desenvolupant els seus sentits i els seus cossos.

El paper escrit té una triple funció: com filtre, selector i amplificador.

Alguns mitjans de comunicació són: el còmic, la premsa, la ràdio, el cinema i la televisió.

Marshall McLuhan:
Herbert Marshall McLuhan (1911 - 1980) va ser un educador, filòsof i estudiós canadenc. Professor de literatura anglesa, crítica literària i teoria de la comunicació, McLuhan és reverenciat com un dels fundadors dels estudis sobre els mitjans, i ha passat a la posteritat com un dels grans visionaris de la present i futura societat de la informació. Durant el final dels anys 60 i principis dels 70, McLuhan va encunyar el terme aldea global per a descriure la interconnexió humana a escala global generada pels mitjans electrònics de comunicació.                 
És famosa la seva sentència "el mitjà és el missatge".

El aula sin muros, 1964.
No s’aprèn tot dins l’escola, s’aprèn molt per a tot arreu.

La galaxia Gutemberg, 1969.
La impremta va ajudar a que a les escoles s’ensenyés a escriure, llegir, comptar… la impremta va fer necessària la lectura.

L’aldea global, 1979.
La informació no té fronteres.
Al moment es rep una informació a tot el planeta. També emocions.
Altra cosa és el coneixement.
Ens hem destribalitzat, amb els mitjans de masses, tornem a la tribu ( per que ho diu la tele)tornem a ser membres d’una tribu que cada dia fem el que diu la ràdio,la tele…
La hominització és una presa de consciencia d’un mateix. I en aquest procés d’un mateix seria el que la humanitat està cridada a ser.
La paraula oral com a mitjà de comunicació estimulava l'oïda abans que la vista, involucrant sensorial i emocionalment a l'oient i integrant així al grup de pertinença (el clan, la tribu). Al poble tribal, l'única possibilitat de transmetre experiències i acumular era fent-ho en un espai restringit que estava representat per la memòria del grup ja que encara no existien ni la història ni les escoles ni la burocràcia ... els homes estaven 'sensorialment' integrats.

Educació i mitjans de comunicació de masses:
L’hominització és la presa de consciència de nosaltres mateixos, en canvi, a la saviesa no s’arriba tan fàcilment i tampoc es pot perseguir.
L’hominització com a potenciador global que ens porta a la saviesa:
El desenvolupament de la nostra societat depèn de tres funcions (comunicació, cultura i educació), però és important que no ressalti una més que l’altra. El conjunt de les tres crea la saviesa.
                - la Cultura: s’emancipa de l’hominització, i a partir d’aquí es comencen a diferenciar i                a separar la cultura (nutrició) de l’educació (reproducció) i aquesta de la comunicació          (relació).
                - la comunicació: és informació, no coneixement. La informació es transforma en         coneixement si hi ha molta formació.
La hominització es desglossa en comunicació, educació i cultura. I es pot permetre arribar a la saviesa a través de la informació, de la formació i el coneixement, però és molt complicat.
La formació és la que permet als ciutadans  convertir la informació, la multitud d’informació en coneixements, es a dir, podem identificar, comprendre, analitzar i sintetitzar. Aquells ciutadans que desenvolupen una cultura personal, son aquells que desenvolupen una vida plena de sentit.
                - educació i mitjans de comunicació de masses: els mitjans de comunicació fan un       procès mitificador.
Dos processaments: el racional i l’emotiu (experiència compartida).



















 






 Mediació Educadora


 















Construccionisme amb ordinador: 

Seymour Papert
Seymour Papert (n. Pretòria, Sud-àfrica, 29 de febrer de 1928) és un pioner de la intel·ligència artificial, inventor del llenguatge de programació Logotip en 1968. És considerat com destacat científic computacional, matemàtic i educador. En 1949 va obtenir un batxillerat de la Universitat de Witwatersrand i un doctorat en matemàtiques en 1952. En 1959 va obtenir el seu segon doctorat de matemàtiques en la Universitat de Cambridge

Seymour Papert va treballar amb el psicòleg educatiu Jean Piaget en la Universitat de Ginebra des de 1959 fins a 1963.

En 1963 va ser convidat a unir-se a l'Institut Tecnològic de Massachusetts (*MIT), on en unió de Marvin Minsky va fundar l'Institut d'Intel·ligència Artificial.
Contribucions:
- Basant-se en els treballs sobre Constructivisme (filosofia) de Piaget, ha desenvolupat una visió de l'aprenentatge cridat Construccionisme.

- Aplica la teoria de Piaget para desenvolupar un llenguatge de programació d'ordinadors cridat Logotip. Logotip funciona com un instrument didàctic que permet als alumnes, sobretot als més petits a construir els seus coneixements. És una potent eina per al desenvolupament dels processos de pensament lògic-matemàtics. Per a això, va construir un robot cridat la "tortuga de Logotip" que permetia als alumnes resoldre problemes.

- Va treballar amb Piaget en 1960 i se li sol considerar com un dels seus més destacats deixebles. Es conta que en una ocasió Piaget va dir que ningú entenia les seves idees tan bé menjo Papert.

- Va crear el "Epistemology & Learning Research Group" ("Grup d'Investigació sobre l'Aprenentatge i l'Epistemologia") en l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT)

- Col·labora amb LLEC en un producte programable en Logotip.






























































 












Pedagogia narrativa. D’Homer a Tolstoi: Kieran Egan
Kieran Egan Doctor en filosofia de la educació va neixer a Irlanda. Porta més de tres dècades dedicades a l’estudi i formació en pedagogia imaginativa i al desenvolupament del Imaginative education Research Group (IERG), que coordina l’experimentació i formació de professors que treballen la imaginació dels seus alumnes.
Es autor de més de vint llibres i ha obtingut el premi Crawemeyer de l’educació. El seu mètode pretén no només motivar, sinó interessar durant tota la classe, tot l’any i a tots els estudiants. “ els interessos estan molt lligats a la imaginació (la fantasia i la imaginació es el que més abunda  a la ment humana) i les emocions. S’han d’utilitzar els dos conceptes en totes les matèries i tindrem gent més preparada i integrada.
Kieran Egan critica els lineaments curriculars en que es basa l’educació on només s’aprèn si es procedeix del que és concret a el que és abstracte, aquests plantejament oblida les eines fonamentals dels nens per a atribuir significats a les seves experiències i a la nova informació que reben: la imaginació i la fantasia.
Convençut del racionalisme excessiu en l'educació dels nens petits, Kieran Egan va crear la Pedagogia Imaginativa, una alternativa radicalment nova sobre l'educació, en la qual es revaloritza la importància de la imaginació i de la fantasia com instruments per a l'aprenentatge.
L’educació imaginativa és un nou enfocament al camp de la educació que relaciona de manera efectiva les emocions, la imaginació i intel·lecte dels estudiants durant el procés d’aprenentatge.
L’educació imaginativa ofereix una nova comprensió de com el coneixement es desenvolupa a la ment, i com la nostra imaginació treballa i es transforma al llarg de les nostres vides.
L’enfocament de la educació imaginativa, per la seva part, té a veure amb el coneixement, la psicologia i les emocions en conjunt.

Tres velles idees:
                - Socialització (Homer).
                - Veritat (Plató).
                - Naturalisme (Rosseau).
                - Recapitulació (Vigotsky), és una idea nova.

Comprensió al llarg de la vida:
Mítica.
Romàntica.
Filosòfica.
Irònica i somàtica. 

La ciutat educadora:

Edgar Faure i UNESCO:
Una de les primeres declaracions de principis de la UNESCO sobre la qualitat de l'educació va figurar en l'informe Aprendre a ser — L'educació del futur, elaborat per la Comissió Internacional per al Desenvolupament de l'Educació presidida per l'exministre francès Edgar Faure. La Comissió va determinar que l'objectiu fonamental del canvi social era l'eradicació de les desigualtats i l'establiment d'una democràcia equitativa. En conseqüència, va afirmar que s'havia de “recrear l'objecte i el contingut de l'educació tenint en compte alhora les noves característiques de la societat i les noves característiques de la democràcia” (Faure i altres, 1972, pàg. XXVI). La Comissió va observar així mateix que les nocions d'aprenentatge “al llarg de la vida” i “pertinència” eren particularment importants. En aquest informe es va fer també especial èmfasi en la ciència i la tecnologia i es va declarar que la millora de la qualitat de l'educació exigiria l'establiment de sistemes en els quals poguessin aprendre's els principis del desenvolupament científic i la modernització, respectant els contextos socioculturals dels educands.

Uns dos decennis més tard es va publicar L'educació tanca un tresor, un informe presentat a la UNESCO per la Comissió Internacional sobre l'Educació per al Segle XXI, presidida per Jacques Delors, altre home d'Estat francès. Aquesta comissió va considerar que l'educació al llarg de tota la vida descansava en quatre principis bàsics:

                - Aprendre a conèixer reconeix que els alumnes construïxen els seus propis    coneixements diàriament, combinant elements endogens i “externs”.

                - Aprendre a fer se centra en l'aplicació pràctica del que s'aprèn.
                - Aprendre a viure junts pertoca a les aptituds imprescindibles per a viure una vida      lliure de discriminacions, en la qual totes les persones tenen iguals oportunitats per a               assolir el seu desenvolupament individual, així com el de les seves famílies i                 comunitats.

                - Aprendre a ésser posa l'accent en les competències necessàries perquè les persones             desenvolupin plenament el seu potencial.

Aquest concepte de l'educació va proporcionar una visió integrada i global de l'aprenentatge i, per tant, del que constituïx la qualitat de l'educació (Delors i altres, 1996).

La importància d'assolir una educació de bona qualitat es va reiterar clarament com una de les prioritats de la UNESCO en la Taula Rodona de Ministerial sobre una Educació de Qualitat celebrada a París en 2003.
La UNESCO promou l'accés a una educació de bona qualitat com dret humà i propugna un enfocament basat en els drets per a totes les activitats educatives (Pigozzi, 2004). En el context d'aquest enfocament, l'aprenentatge es veu influït a dos nivells. A nivell de l'educant, l'educació ha de tractar de determinar i tenir en compte els coneixements que aquest hagi adquirit anteriorment, reconèixer les maneres formals i informals d'ensenyament, practicar la no discriminació i proporcionar un entorn d'aprenentatge segur i propici. A nivell del sistema d'aprenentatge, es necessita una estructura de suport per a aplicar polítiques, promulgar lleis, distribuir recursos i amidar els resultats de l'aprenentatge, a fi d'influir de la millor manera possible en l'aprenentatge per a tots.

Edgar Faure:
A més d'home polític, Edgar Faure era un polifacètic escriptor, des de la novel·la policíaca (sota el pseudònim d'Edgar Sanday) fins a l'assaig social, i també es divertia amb la composició de cançons. Va ser un testimoni excepcional de la recent història de França, Dues vegades va presidir el Consell de Ministres sota la IV República, en 1952 i 1956, va recórrer innombrables departaments ministerials (des de la política exterior fins a les finances) i va presidir l'Assemblea Nacional en la dècada dels seixanta.

Després, del seu destacat paper en les forces de la resistència, Faure va actuar com fiscal adjunt francès en el judici de Noremberg contra els criminals nazis. No obstant això, per als francesos el polític mort és abans de res l'home que es va atrevir a fer front a la reforma educativa francesa al juliol de 1968. Encara que a la dreta no li van agradar els seus principis de reforma i el llavors nou president, Georges Pompidou, ho va substituir en el càrrec un any després, el seu successor, Olivier Guichard, no va tenir més remei que portar a terme les línies directrius del seu antecessor. Faure havia explicat durant els tumultuosos moments del mes de maig d'aquell any que la labor del polític no era dividir el moviment de protesta, sinó col·locar-se al seu front per a evitar la violència.

Però sobretot Edgar Faure era un "militant de la conciliació". Enemic declarat del bipartidisme, va predicar, encara que sense molt èxit, una França unida entorn de "una majoria d'idees". A través de la seva acció política se li pot adjectivar arguments de tot tipus com un gaullista, pompiduriano, giscardiano i, abans de morir, chiraquista o mitterrandista, encara que amb tots ells tingués enfrontaments en més d'una ocasió.

 
“No es suficiente combatir la ignorancia de los ignorantes. Es preciso también, y en primer lugar, combatir la ignorancia de los que saben muchas cosas, incluso de los que creen saberlo todo.”

- Revisió molt nesurada del passat de l'educació a escala Terra.

- Les noves necessitats de la societat: ciència i tecnologia.

- Televisió, telecomunicacions, odinador, anàlisi de sistemes(1973)

- Humanisme cientific i compromís social.

- Cap a la ciutat educativa

- Va ser una recapitulació de la renovació pedagògica de l'Escola Activa i una prospectiva de l'Escola de la societat telecomunicada.

Societat de la informació i la tecnologia digital a l’aula.
- Més atenció a tecnología que a la pedagogia.

- Noves tecnologies - Vells mètodes d'ensenyar

- El docent que no té cultura tecnològica, que no és usuari de TIC no fa TAC

- En equipament tecnològic les escoles són les darreres

- L'aprenentatge de les TIC és instruccional. Massa cursos perduts; falten equips multiprofessionals a les escoles.

- Hi ha massa interessos econòmics pel mig.

El projecte EDUCAT 1x1:
Té com a objectiu integrar les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) en els centres educatius.
Aquest projecte, que es va iniciar el curs 2009-2010 en els instituts d'educació secundària, té en compte l'ús d'un ordinador portàtil per part de cada alumne o alumna i la transformació de les actuals aules en “aules digitals”, amb accés a Internet i a continguts i recursos educatius en format digital. EduCAT1x1, tot i tenir la seva pròpia estratègia, aprofita els recursos que el Ministeri d'Educació posa a disposició de les comunitats autònomes mitjançant el projecte d'àmbit estatal "Escuela 2.0".

Entorn Social – Cultural ambiental:

Moviment de ciutats educadores:
L’organització dels congressos internacionals de l’AICE està reservada a les ciutats membres. Els congressos tenen lloc cada dos anys i són l’ocasió per a difondre, contrastar i intercanviar experiències i bones pràctiques, i per establir relacions de col·laboració entre ciutats. Són, a més, una oportunitat per aprofundir en la construcció del discurs de Ciutats Educadores.

Sistema pedagògic i competències bàsiques:
Desenvolupar un currículum escolar per competències és una orientació que s’impulsa dins la unió europea, a Espanya i a Catalunya per tal de resoldre la poca eficàcia de l’educació que s’ofereix amb caràcter general a tots els joves ciutadans fins als setze anys. Amb aquesta contribució es vol reforçar aquesta orientació emmarcant-la en les aportacions per adequar l’escola a la realitat social i fer una relectura actualitzada dels sistemes pedagògics iniciats durant el segle XX dins els corrents de l’Escola Activa o de la Progressive Education lamentablement ignorats. Els principis són clarament els mateixos, els procediments i organització s’han d’ajustar als alumnes actuals i als usos culturals i tecnològics de la societat actual.
Sorprenentment la diversitat de formes d’activitat escolar, tan difícil al segle XX per l’alt nombre d’alumnes a les aules i la falta de mitjans, avui és ben possible gràcies a les tecnologies de la informació i la comunicació i l’abundor de publicacions i fonts d’informació disponibles. Cal abandonar definitivament l’aprenentatge uniforme per a tots els alumnes, revisar l’agrupació d’alumnes per edat i organitzar l’activitat amb canvi de matèria cada hora. Tot això s’ha de pensar amb visió de sistema, de sistema pedagògic per tal que totes les decisions tinguin una explicació coherent fonamentada en coneixement científic i no en modes o tendències.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada